Avui feia molt vent i fred, un dia ideal per quedar-se a casa al costat de la llar de foc, però nosaltres som una mica cabeçuts i ens proposem anar fer una agulla al voltant dels emprius. Només deixar el cotxe, ja discutim si seria millor anar a fer esportiva, però seguim amb l'idea fixa i comencem a caminar passant per la Casa de la Vall, que per cert, en el seu temps segur que era molt important, ara està força malmesa. Tota una llàstima.
La casa de la Vall
Des de la Casa de la Vall pugem per la carena que ens porta a Els Emprius, el vent bufa fort i el vent es fa notar, poc a poc ens van passant les ganes d'escalar, així que farem una mica d'excursió i ens situarem per properes ocasions.
Quan arribem a l'alçada del Queixal Corcat veiem que queda un xic protegit del vent i que hi podríem pujar doncs és una grimpada fàcil i per una estreta xemeneia.
El Queixal Corcat per la seva vessant est.
Resulta que l'Ita ja hi havia pujat quan començava a escalar, fa uns 50 anys, però no se'n recordava gens. Així que, amb l'idea de no tornar de buits a casa ens enfilem per la xemeneia i ràpidament som al cim.
Sortint pel forat.
Un cop al cim ens fem una foto de record.
L'ascensió en aquesta agulla o agulles, haurem de baixar per trobar la canal que puja per la seva cara oest. És senzilla, no fa menester la corda, però si que cal anar en compte a la petita grimpada final. El nom de corcat li ve de que puja per un forat xemeneia interior i els seus exterior tenen forma d'un gran queixal. Si pugeu fins a la carena, aprofiteu per assolir aquesta curiosa agulla.
La primera ascensió data del 28/10/1956 per J.M. Torras del G.A.M del C.M.B. acompanyat d'en Gabriel Dalmau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem