Montserrat - Puntal de l'Albarda Castellana - Via Reina - Villar 14/12/2021

 Aquesta via l'havia fet dos cops, una amb cletes i amb talabard de pit, la segona amb peus de gat i amb el talabard integral, no va passar massa temps d'una a l'altra, però l'evolució del material en aquella època era molt ràpid. En la segona ocasió anava amb en Josep Monistrol, recordo que l'anècdota d'aquell dia perfectament, com si fos avui. En arribar al peu de via i preparar el material em vaig adonar que havia agafat un peu de gat meu i un altre de l'Ita, certament eren un de cada peu, però el número sensiblement diferent, així que em va tocar fer la via, amb un gat i una "bamba". Sort que la majoria de la via es fa en artificial. 

Després durant molt temps ha quedat enterrada, doncs l'Ita sempre deia que hi havia massa artificial. Però fa poc ens vàrem informar del seu reequipament i vàrem dir que un dia hi podríem anar. Així que avui, anem amb el Sergi a repetir-la, bé a repetir-la jo,  ells no l'havien fet encara. 

Us deixem la nostra ressenya. Es pot forçar amb més lliure o també fer alguns A0 en Ae. En fi la podem amanir al nostre gust.

Una vista del Puntal amb l'Inclinada que sembla que l'estigui aguantant. 

En repartim les tirades, en Sergi farà les dues primeres i jo les altres dues. Abans es feien 5 tirades, però amb el reequipament van ajuntar la primera , que era molt curta, amb la segona i ha quedat molt bé. 

La segona part del primer llarg, té uns passos força drets.

L'Ita mirant el passos verticals que li venen tot seguit. 

Pujant tots dos a la vegada sembla que fem carreres - (Foto Sergi Villar)

La bona roca en permet gaudir d'aquest passos en lliure abans d'entrar a la reunió.

Sortir de la primera reunió és força desplomat. Un xic més a la dreta no desploma i permet anar més tranquil, però les assegurances surten rectes de la reunió. 

Després per terreny més amable que pots anar fent en lliure. 

El segon llarg és força bonic, especialment perquè es deixa fer més en lliure. -Foto - Sergi Villar.

Sortint de la segona reunió

Només començar ja mi poso amb l'estrep, així aniré més tranquil. Foto - Sergi Villar.

Un tram lleugerament desplomat en el tercer llarg. Foto - Sergi Villar.

El tercer llarg és el més vertical de tots i malgrat s'ha fet en lliure, jo l'he anat fent amb Ae i algun Ao al final.   L'Ita segueix renunciant els estreps i amb Ao s'ho va fent prou bé. En Sergi s'ho passa d'allò més bé.

La projecció de les nostres ombres a la paret del costat ens deixen bocabadats. Tot un espectacle que dona gust contemplar des de la reunió.  

Els darrers metres abans d'entrar a la tercera reunió. 

Poc a poc el sol va tombant i entra l'ombra a la paret.

Els primers metres del quart llarg són en lliure dret i bonic.

Després ja tocarà Ao altre cop.

i tot seguit Ae.

Moments de broma en la reunió.

Llums extraordinàries amb un entorn preciós. 

Vistes espectaculars 

Altre cop les ombres en segueixen 

Molt contents en el cim. Un dia rodó; bona escalada, millor companyia i un temps prou bo per estar en el mes de desembre.

Aproximació: Des del Funicular de Sant Joan agafarem el camí que va a Sant Jeroni, passarem per sota del "Gorros" i tot seguit el mirador de la Sentinella, seguirem caminant una estona més fins que passem per sota de l'Agulla del Cigronet, en el proper coll baixarem per la vessant sud anant a buscar el peu de paret. 45' minuts. 

La via: itinerari antic i històric que ha estat completament restaurat amb parabolts, fet que permet als escaladors més forts forçar-lo totalment en lliure. Els més grans podrem gaudir d'un artificial amb passos màxim en lliure de Vè Molt recomanable. 

1ª Tirada: 30 metres. IV+, Vè, Ao, Vè.  Un parell de metres per sobre del peu de via trobarem el primer parabolt, després pujarem fins una savina amb passos finets per iniciar un flanqueig a l'esquerra fins un forat. (Aquí hi havia la primera reunió antigament). Seguirem uns metres més de flanqueig i pujarem verticals en Ao, i alguna sortida en lliure fins que puguem entrar a la reunió al peu d'un forat.

2ª Tirada: 25 metres. Ae, Ao, Vè, Ao, Vè,  Sortim rectes i farem un parell de passos desplomats, (un xic més a la dreta es pot pujar en lliure) després alternarem en lliure i algun Ao fins a la reunió.

3ª Tirada: 30 metres. IV+, Ae, IV+. Sortim del gran forat a la dreta per agafar el primer parabolt on començarem l'Ae que no deixarem fins entrar a la reunió.

4ª Tirada: 40 metres. Vè, Ao, Ae, Vè, IV.  Sortim verticals amb una escalada ferma fins que comença a posar-se força dret i els parabolts estan més junts, aquí encara podrem seguir uns quants metres amb Ao i després en Ae, fins que sortirem en lliure amb una escalada agradable fins a la reunió. Encara ens quedaran uns 10 metres fins el ràpel de la cara nord.

Descens: Farem un curt ràpel de 8 metres fins un collet, després pujarem una ressalt fins una alzina on podem fer reunió. Des d'aquí ens quedarà una tirada de 30 metres de III, però que no hi ha cap assegurança fins arribar al cim del Contrapuntal. Després seguirem per la cresta fins que veurem que podem anar a l'esquerra i entrar en el bosc, després començarem a baixar fins a trobar el camí de pujada. 

Material: 17 cintes, 1 estrep i R. Via equipada. 

1ª Ascensió: Gabriel Reina i Miguel A. Villar. Any 1972

                                                   Apa a escalar que el mon s'acaba!