Quan treus el cap des de la Gorra Frígia en direcció a la plantació, hi ha tres agulles que per la seva capritxosa forma demanen ésser escalades, aquestes són: El Sentinella, El Rave i La Campana. Les tres formen part de l'història de l'escalada a Montserrat.
Tot i que ja havíem pujat a la Campana per la via Un Tuareg a la Gran Ciutat, teníem pendent la seva via normal.
La Via Normal és un itinerari de l'any 1943 i et costa d'entendre com en aquella època i amb els mitjans que disposaven es varen atrevir obrir aquesta via.
Vista del costat Oest, la via Normal segueix la vessant sud.
La Via Normal des del peu del Rave.
Els primers metres no són massa difícils i el fet de veure el primer buril sempre anima.
Un cop comences el flanqueig a la dreta i treus el cap a la fissura on hi ha un pitó molt malmès amb una baga de fa uns quants anys, comences a pensar, i sense donar-t'en compte t'introdueixes en el mon de la primera ascensió de l'any 1943. Respires l'aire d'aquells pioners que segurament van superar aquest pas gràcies a unes bones escarpes. Superar aquest primer pas, t'ho tens que mirar, sense dubtes és el pas de la via, després ja més amunt afluixa una mica, i gràcies alguna assegurança flotant ja ho veus molt més clar.
Darrers metres abans d'entrar a la reunió.
La reunió té un equipament força atrotinat. Guardeu-vos un alien verd per reforçar-la.
Just a la dreta de la reunió hi ha un forat on l'Alien vermell entra a caldo. Serveix per assegurar el que surt de la reunió.
Mirant de com sortir de la reunió, sort que la pedra és sensacional i no té molta dificultat.
Un cop a l'aresta és veu un llarg curt però d'allò més plaent.
El Rave ens acompanya a l'ascensió.
Content de tornar a pujar en aquesta emblemàtica agulla i especialment de fer-ho per la via normal.
Una bona vista sobre el Fusell i el Sentinella.
Satisfets ens passem una bona estona en el cim, tot un luxe no veure gent a cap de les vies del voltant, això d'escalar entre setmana té un plus.
Us deixem la nostra ressenya.
Aproximació: des de Sant Joan agafarem el camí que va a Sant Jeroni i passem el mirador i a uns 300 metres trobarem a ma esquerra el Coll dels Pollegons, d'on surt un camí que va baixant, un cop esteu a l'alçada de la Campana trobareu un petit corriol que us portarà al coll entre la Campana i el Rave, just on comença la via.
La Via: itinerari que recorre l'evident fissura de la cara sud. Escalada elegant i emblemàtica que no pot faltar a cap escalador Montserratí. La seva ascensió us permetrà entrar en el mon de l'escalada dels anys quaranta del segle passat.
1er llarg: 35 metres. V, IV+, V. 3 pitons, 2 burils i un cap de buril. Pugem per la dreta de la llastra que està recolzada al terra i després seguim vertical fins el primer buril, d'aquí farem un curt flanqueix a la dreta que el podrem assegurar amb un alien. Quan arribeu a la fissura trobareu un pitó força malmès, però que podreu reforçar amb alguna assegurança flotant, seguireu vertical i trobareu un pitó i un buril molt junts, com cap dels dos és una joia millor agafar-los tots dos, seguim un metres i trobarem a la dreta un cap de buril on podrem posar una plaqueta recuperable, ara entrem en una fissura que va ascenden on trobarem un pont de roca. Seguirem en tendència a l'esquerra fins que veureu una savina, ara toca seguir pel diedre fins a la savina. Seguim verticals i trobarem un pitó a la dreta de la fissura, ara ens toca seguir per la fissura fins a la reunió. En la reunió trobareu 3 burils i una escarpa, tot força atrotinat. Podreu reforçar la reunió, amb un alien verd, i un de blau.
2on llarg: 15 metres. IV+, IV. Sense cap asseguranç. Sortiu a la dreta per anar a buscar el fil de l'aresta, després vertical fins el cim. Reunió en una savina, o amb 2 parabolts que hi ha un xic més amunt.
Descens: Ràpel d'uns 30 metres per la vessant nord.
Material: donat que el material que hi ha està molt atrotinat, porteu el semàfor d'aliens i els Camelots fins el # 1. i 1 plaqueta recuperable. Nosaltres ho vàrem fer amb el semàfor d'aliens i vàrem anar justets.
1ª Ascensió: J. Casasaye, J.Mengod, i L. Vilallonga. el 8.3.1943.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!
Molt bon reportatge Manel, no hi hà dubte que t'ha inspirat aquesta via 👌👌
ResponEliminaEns va agradar molt, vàrem estar sols sense gent, l’itinerari està súper ben trobat i ens va agradar el fet que tot el que hi ha sigui ferralla dd l’època. Una ascensió per a recordar.
EliminaEnhorabona amics! aquest itinerari et deixa molt content, un itinerari ben lògic, per això va ser la primera línia per pujar a aquesta agulla.
ResponEliminaGràcies Jaume, tota una obra d’artesania per aquella època que encara guarda el seu encant. Sort que no han passat els dels parabolts.
Elimina