Després del cap de setmana confinats sense poder anar a escalar ens feia il·lusió anar a Agulles. En alguna publicació recent havíem vist la Via Sílvia a la Miranda de les Boïgues i com teníem dubtes si l'havíem fet, avui hi hem anat.
El dia es presentava bonic i força net, malgrat les boires a la vessant nord a la vessant sud estava molt net, nomes hi havia alguna boira fina que conjuntament amb un vent de del sud-est un xic fred, feia un dia perfecte de tardor.
Des del mateix coll de la portella ja podrem veure la via.
El primer llarg, una grimpada de III que coincideix amb la normal.
L'Ita iniciant el segon llarg. El més bonic de la via. Passos elegants, assegurances les justes i necessàries, però que ja tenen uns anys, tot plegat li dona un cert al·licient per acaronar les presses que et permeten progressar durant aquest llarg.
La primera assegurança d'aquest llarg assegura els passos més difícils de la tirada
Conforma guanya alçada va guanyant en bellesa.
Arribant a la reunió.
Començant el tercer llarg, curt però amb uns passos igual d'exigents que de bonics.
Els darrers passos abans d'arribar al cim sempre són especials.
Arribar en aquest cim i no parar-se a gaudir de l'entorn quasi que és un pecat...
Foto cim amb la Filigrana de testimoni.
Us deixem la nostra ressenya.
Aproximació: des del Coll de Can Massana seguirem el camí que porta al Pas de la Portella i després al Refugi. Arribats al Pas de la Portella baixarem uns metres i tot seguit trobarem un corriol a l'esquerra que es va enfilant fins arribar al peu de la via.
La Via: itinerari que busca el seu espai a l'esquerra de l'Aresta Brucs, tenint el primer llarg en comú. La via està equipada amb spits, els justos i necessaris per gaudir del plaer de pensar entre assegurança i assegurança. El conjunt resulta una via recomanable.
1er llarg: 30 metres III. Una grimpada que ens portarà fins un bon replà. Al centre veurem la reunió de l'Aresta Brucs i l'esquerra la nostra reunió amb una sola assegurança.
2on llarg: 35 metres IV+. IV. 4 assegurances (bé n'hem vist 5, però una estava al costat de l'altra). Sortirem en direcció a l'esquerra fins a la primera assegurança, després un tram més vertical i difícil fins arribar a la segona assegurança, des d'aquí seguirem verticals, però ara un xic en tendència a la dreta fins sota d'un ressalt que superarem molt bé gràcies al bons còdols i uns metres més fàcils fins a la reunió.
3er llarg 15 metres, V, IV. 2 assegurances. Des de la reunió sortim verticals amb molt bones presses, però caldrà tibar en els primeres metres per superar un tram més dret, després ja per terreny més fàcil fins a la reunió. Des d'aqui, anirem caminant fins el cim.
Descens: primer un ràpel curt per la vessant nord fins un coll, després pujarem a l'agulla del costat i trobarem un segon ràpel per la mateixa vessant que ens portarà a un altra collet i d'aquí caminant fins a trobar el camí de baixada.
Material: 6 cintes exprés més R.
1ª Ascensió: Pere López en solitari al 12/10/1991.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem