Uns bons amics, ens comenten que han anat a fer dues agulles a Montserrat, quan mirem en detall la seva ascensió, podem veure que la Roca Dolça no l'havíem fet i que la via del Pingüí tampoc.
Certament són dues escalades que permeten una bona combinació, i en aquesta època la primera la trobarem a l'ombra.
La Roca Dolça.
Aquesta roca està enclavada a la dreta de la Canal dels Cirerers, i mig tapada pel Bolo Joe. No és una agulla que sobresurt de les altres, però tot i així té una aresta prou bonica que mereix la seva escalada.
Sota de les Bessones podem veure el Pingüí i sota d'aquest La Roca Dolça.
L'Ita començant el primer llarg.
Poc a poc va guanyant alçada, amb passos bonics i ben assegurats, doncs la via està totalment equipada.
Arribant a la primera reunió.
La primera reunió.
Tot fent el segon llarg parem a fer aquesta foto.
Passos en A0, que segur que els més forts fan en lliure.
Darrers metres, ara sí, amb el sol de cara arribem al cim de la Roca Dolça.
La nostra ressenya.
Via Vacances Frustrades: itinerari que en el primer llarg busca la part més vertical de la placa, i després surt per un desplom situat a l'esquerra. Via totalment equipada.
Aproximació: des del Coll de La Portella seguirem en direcció al Refugi per agafar la canal dels Cirerers. Pujarem per la canal fins poc abans d'arribar al Dàtil on girarem a la dreta per anar fins una balma molt ben arranjada, des d'aquí anirem a la dreta fins arribar al peu de la via.
1er llarg: 35 m, IV, V, IV. Des del mateix peu de via ja veurem les diferents assegurances que estan sallades, pujarem rectes i ja notarem que, poc a poc la cosa es va adreçant. Seguirem vertical amb passos drets però amb pressa gran fins que es tomba i ja podem anar a cercar la reunió al cantó esquerra del desplom. Compte però, que hi ha una altra reunió més a la dreta que correspon a la Via Maria Lluïsa.
2on llarg: 15 m, Ao/V+, IV. Malgrat es veu molt bona pressa, el fort desplom ens obligarà a fer Ao, i quan ja es tomba un xic podrem anar en lliure fins el cim.
Material: 10 cintes exprés.
1ª Ascensió: E. Sales, R. Castells, i R. Majó. 1/8/2000.
Descens: Caminat fins el Coll del Pingüí on podrem començar l'altra via.
El Pingüí.
El Pingüí, l'he mirat de diferents llocs, però mai he vist el motiu d'aquest nom, les seves formes no em recorden en absolut a aquests ocells. Segur que hi ha un motiu que no sabem...
La Ita pujant el primer llarg.
Entrant a la balma que ens portarà a la primera reunió.
Iniciant el segon llarg. Molt ben trobat.
Passos drets on anirem combinant el A0 amb passos de V, ajudats per bons còdols.
l'Ita a plena feina del tercer llarg.
Un bon desplom que superem fent A0.
Foto cim, preparant el ràpel.
Via Hello Harry: itinerari ben trobat buscant la cara sud-est, on la roca és molt bona. Via ben equipada amb passos bonics, i on la dificultat augmenta, podrem fer Ao.
1er llarg: 20 metres, IV, IV+,III. Inici en el mateix punt que l'Aresta Bruc i des del peu mateix veurem el primer parabolt al costat d'una llastra. Pujarem fins aquest parabolt i aquí iniciarem un flanqueig un xic descendent per continuar fins entrar a una balma, al cantó dret trobarem al primera reunió.
2on llarg: 20 metres V, V/Ao, IV+. Sortim per la dreta de la reunió per entrar a la cara sud-est, veurem que els passos són verticals i en algun tros amb grans còdols, progressarem en lliure ajudats ens alguns passos en Ao fins que es tomba i ja arribem a la reunió.
3er llarg: 20 metres IV, Ao, IV. Seguim vertical fins a un desplom a l'esquerra d'una fissura, on passarem amb A0, després seguirem verticals fins a trobar la reunió en una gran savina. Atenció els darrers metres que la roca està molt descomposta.
Ràpel: 15 metres per la vessant nord-est.
Material: 10 cintes exprés.
1ª Ascensió: Verena Masius i Xavi Vidal. 11/11/2005
Apa a escalar que el mon s'acaba!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem