Montserrat - El Timbaler del Bruc - Via Aresta Bruc entrant per l'Agulla dels Cartutxos. 15/01/2020

Des de molt petit, a casa meva em posàvem el conte del Timbaler del Bruc en un tocadiscs de l'època. Recordo que, el disc era d'un color vermell cridaner. També l'havia escoltat per la radio. Sempre em quedava bocabadat per l'impacte que va tenir aquell vailet, del poble del bruc,  tocant el timbal.

Cada any, quan anava de vacances a Lleida, em posava d'allò més content  quan passava pel costat del monument que hi havia en el poble del bruc. Encara ara, quan hi passo, el meu cap em porta als bons records de l'infantesa.  De fet, durant uns anys va ésser el meu heroi.

La nostra ressenya.

Durant el temps hem fet algunes vies d'aquesta agulla, fins i tot, alguna l'hem repetit, però l'aresta bruc sempre s'havia quedat amb les pendents. Ens havíem fet els nostres motius, que si la roca no és massa bona en les dues primeres tirades, que hi ha un parell de desgrimpades que eren un xic complicades, però quan la veiem, ens donàvem compte que era una aresta que un dia hi hauríem d'anar. Aquest dia ja ha arribat. 

l'Aresta Bruc del Timbaler i al seu peu l'Agulla dels Cartutxos que forma perfectament part de l'aresta. 

Pujant a l'Agulla dels Cartutxos per una via esportiva. 

l'Ita sobre l'Agulla dels Cartutxos mirant per on baixar al collet.

l'Aresta del segon llarg que, malgrat és fàcil cal tenir cura de la roca. 

En el tercer llarg, la roca fa un canvi brutal, fet que et permet gaudir d'una bona escalada. Llàstima del fred que feia que ens deixava els dits glaçats. 

La segona reunió que hi ha un parabolt amb plaqueta recuperable. 

Darrers metres abans d'entrar a la 3ª reunió. 

l'Ita gestionant el pas de sortida de la tercera reunió. 

Després passos bonics fins el cim. 

Content, darrers metres abans de sortir al cim. 

Reunió poc abans d'acabar la via. 

Dia fred per la mica de vent que fa del nord, però amb unes llums d'allò més boniques. 

Bona vista del Gerro. 

Foto cim. 

Aproximació: deixem el cotxe al pàrquing del Bruc, i després anirem a peu pujant en direcció al Vermell del Xincarró. Quan ja veurem l'agulla trobarem una fita a l'esquerra que ens marca el camí a seguir. Quan veiem que ja ens podem apropar directament al peu de via deixarem el camí. 20/25 minuts des del Bruc. 

La Via: aresta bruc de caràcter clàssic, amb una lògica tremenda,  però, amb un cert compromís per la qualitat de la roca i per la baixada de l'Agulla del Cartutxos. 

1er llarg: 35 metres parabolts i spits. IV+, V+/6a, IV. Pujarem per la via esportiva i després seguirem fins el cim de l'agulla, (roca a controlar) després haurem de baixar fins el collet. Hi ha una savina (precària) que ens ajudarà. Nosaltres hi hem deixat una baga per fer-ho més senzill. Seguirem per l'aresta fins el cim d'una segona agulla. Reunió amb un buril i un spit. 

2on llarg: 20 metres, algún parabolt i savina. III+. Escalada fàcil, però que cal anar en compte per la roca. Arribats al cim, haurem de baixar al collet. Hi ha una bona savina amb una baga.

3er llarg: 30 metres. burils, spits i algun parabolt. V+/6a, V, IV+  Sortim per una placa vertical i amb pressa petita, però que està assegurada i no és obligada, després perd verticalitat fins un pont de roca que ens assegura l'entrada a la tercera reunió.

4art llarg: 20 metres. V- , IV.. Sortim de la reunió per la dreta, millor baixar una mica i després pujar. Els primers metres són els més difícils, després seguirem vertical i al final veurem una reunió a la dreta. D'aquí al cim. 

Descens: baixarem caminant fins un coll, i després anirem en direcció oest fins a trobar un camí senyalat que ens tornarà al camí que va al Bruc. 

Equipament: burils, spits i algun parabolt. 

Material: 8 cintes,  un joc d'aliens i alguna baga per savines. 

Apa a escalar que el mon s'acaba.