diumenge, 12 de gener del 2020

Abella de la Conca - Torre Xica - Via Yolanda Cortés - 11/1/2020

Aprofitem que estem de cap de setmana a Granyena de les Garrigues, un poblet molt proper a Lleida per fer una escapada a l'Abella de la Conca. La veritat és que volíem anar més aprop, però la boira ens ha fet assegurar el tret i ens hem arribat altra cop fins aquest bonic poble.

Ens mancava una via de la Torre Xica, concretament la Yolanda Cortés i hem aprofitat per anar-hi. Arribat al poble i al voltants de les 11 només estàvem a 2,5º, feia un bon sol, però el fred era intens, per sort un cop a la via, ben abrigats, s'estava prou bé.

Us deixem la nostra ressenya. 


Una vista de la Torre Xica des de l'aparcament. 


Amb aquesta foto us podreu situar bé per veure on comença la via. Són els primers passos dels primer  llarg. 


Entrant a la segona reunió. 


Els primers metres del tercer llarg per anar a cercar la primera assegurança. 


Per nosaltres el pas del 1er al segon parabolt és el més difícil de via. 


Progressant per la sensacional placa del tercer llarg. 


Tot un goig escalar amb les vistes del poble als teus peus. 


Entrant a la tercera reunió. 


Primers passos del 4art llarg. 


Mirant com arribar a la propera assegurança. 


Sempre ens sentim observats per els voltors. 


Darrer pas abans d'arribar al cim. 


Ja som dalt altre cop. 


Foto cim. 

Aproximació: Arribarem a l'Abella de la Conca des d'Isona. Deixarem al cotxe abans d'entrar al poble. Des d'aquí entrarem el poble i anirem a l'església de Sant Esteve, la passarem fins que veurem uns corrals en runes a la nostra dreta, pujarem un xic i ja veurem l'espero amb els dos parabols.

La via: és la que està més a la dreta de totes, segueix una tònica similar; un primer llarg on cal superar un primer ressalt, un segon llarg més senzill per arribar a la placa de la tercera tirada i un quart més vertical per arribar el cim. Via força equipada, però va bé portar bagues pels ponts de roca, un joc l'aliens i un joc de tascons. 

1er llarg: 25 metres.  IV, Ao, o Ae, o 6a. 2 parabolts. Pugem per l'esquerra de l'esperonet fins a una savina que hi ha una baga, des d'aquí podrem agafar el primer parabolt, un pas Ao, estreps o de 6a en situarà a unes grades que seguirem en tendència un xic a la dreta.

2on llarg: 45 metres, II, IV+, diversos ponts de roca que ajuden a trobar la via. Un llarg entre matolls per anar a cercar una placa que superarem per l'esquerra. Reunió darrera d'una gran savina, molt visible.

3er llarg: 25 metres. V, V+. 5 parabolts. Aquest llarg és l'estrella, una placa molt esvelta ens marca el pas.  Per arribar al primer parabolt anirem per l'esquerra i trobarem un pont de roca, després tornem a la dreta fins el proper parabolt, sortim un xic a la dreta amb uns passos que caldrà tibar una mica. Sort que de tant en tant, hi ha una bona pressa. Superat aquest pas, la placa es tomba un xic i ja es deixa anar fent millor fins a la reunió. 

4art llarg: 35 metres. V+, Ae/Ao, Vè. 4 parabolts i 4 ponts de roca. Sortim de la reunió per entrar en una especie de diedre molt tancat, compte amb la roca, superem aquest tros, i després hi ha uns passos un xic estranys fins el 2on parabolt d'aquest llarg, ara anirem en tendència a la dreta Ae, fins el darrer parabolt, que sortirem en lliure per un diedre molt bo ben assegurat amb ponts de roca. Tot seguit seguirem verticals per unes franges amb roca a controlar fins arribar en un replà. D'aquí sortirem vertical per uns blocs fins una savina on farem un passos de flanqueig amb molt bona pressa fins entrar a la reunió. 

Descens: Ràpel de 35 metres per la vessant nord. i després caminant per un camí fitat fins que trobarem un corriol a l'esquerra que ens tornara a l'església. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

2 comentaris:

  1. Que be s'està al solet d'Abella! Curiosa la tercera tirada eh! la llàstima és que la darrera tirada no es pugui fer en lliure, quedaria una via molt rodona aleshores, tanmateix la fissura guanyar el mur final, molt ben trobada.

    ResponElimina
  2. Bon dia Jaume, la tercera és la tirada de la via; bona roca, les assegurances on han d’estar per poder escalar, i un lloc que enamora. La quarta té una bon comançament, ben trobat, però després hi ha un tros molt trencat, però que hi farem tot no es pot tenir. Gràcies pel comentari.

    ResponElimina

Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem