El Garraf - Pic del Martell - Via Reserva - 20/11/2019

 Després de fer la via i de publicar-la els companys ens han dit que la via està restringida. Ens sap greu. Deixem el post perquè no us passi com a nosaltres. El Garraf sempre és una bona alternativa pels dies que es presenten freds. Amb aquesta intenció hem anat al Pic del Martell. Un cop arribats al peu, hem mirat les diferents alternatives i, al final ens hem decidit per la via Reserva una gran clàssica del sector. Ja hem vist que al cap d'una estona el sol ens tocaria només de resquitllada, tot i així ens hi hem posat. Tot i que malgrat hem passat un xic de fred ens ho hem passat molt bé. Certament, escalar entre setmana és un plaer, està en un lloc sense gent et permet gaudir molt més de l'entorn.

Donat que jo l'havia fet, hem fet el primer llarg per la via Dire Straits, un llarg per bona placa amb molt bona presa, però hi ha un pas que patina un xic i la fa més difícil. 

Passos verticals però amb molt bona presa. 

Darrers metres abans d'entrar a al reunió. 

Iniciant el segon llarg. Un llarg preciós. 

Arribant al sostre característic. 

Contenta després de gaudir d'aquest llarg sensacional. 

Intentant equipar el pas i després he vist que a la dreta hi ha un bon parabolt. 

Tornant al solet. 

Darrer llarg per arribar al cim. 

Roca treballada per la natura. 

Foto cim.

Iniciant el camí de baixada. 

Aproximació: Seguim l'autovia que va de Barcelona Sitges que deixarem a la sortida que indica Port Ginesta i Garraf, arribats a una rotonda agafaren la carretera que passa per l'urbanització Rat Penat i seguirem per la carretera que puja al Parc Natural del Garraf. Arribats en un gran aparcament a mà esquerra deixarem el cotxe. 

Des de l'aparcament recularem uns 50 metres fins que trobarem un camí que puja dret fins arribar a un collet, des d'aquí baixarem per un corriol força dret fins que toquem a peu de paret. Tot seguit seguirem fins a voltar a l'esperó i ja arribarem al peu de via. Nom indicat al peu.

La Via: És la gran clàssica del Pic del Martell, vertical i amb molt bona roca, amb un segon llarg preciós. Una via que s'ha de fer si o si.  

1er llarg. 35 metres. IV+, Vè. (Per la Via Dire Straits).  Pugem verticals fins a trobar el primer parabolt comú amb la via Reserva, després ens enfilem en un bloc a ma dreta i comencem a pujar verticals per la placa. Hi ha un moment que trobarem un pas més un xic patinós de peus, superat aquest pas, la paret es posa vertical però amb molt bona presa fins arribar a la reunió.

2on llarg. 30 metres. V, V+. Sortim per l'esquerra i ens enfilem a un petit esperó a mà esquerra, després seguirem verticals pel diedre per tornar a la dreta i seguir pujant fins sota el sostre. Aquí tenim dues opcions, sortir per l'esquerra o per la dreta, tots dos llocs presenten passos atlètics i amb molt bona presa. Quan arribem a una savina morta la dificultat minva fins a la reunió.

3er llarg. 30 metres. V, V+. Sortim per l'esquerra pujant per una especie de diedre fàcil d'assegurar, arribarem un  lloc on hi ha un pas un xic balmat on a mà dreta hi ha un parabolt, seguim per la placa fins un pont de roca. Continuem verticals fins sota d'un diedre desplomat que es veu força gastat, tot i així hi ha bona presa. Superat aquest pas arribarem a la reunió.

4art llarg: 20 metres, IV, IV+. Fem el primer pas vertical i després anem en diagonal a la dreta, anirem trobant parabolts per asseguren els passos més drets. Malgrat que des de sota sembla una tirada bruta al final i gràcies a la bona roca surt un llarg força bonic. 

Descens: Podem baixar per la mateixa via, doncs està equipada. Per agafar el primer ràpel haurem de baixar uns 5 metres des de la darrera reunió. 

Si sortim a peu haurem de pujar en direcció al cim i trobarem fites que ens portaran al camí de pujada que seguirem fins a la carretera. 

Us deixem la nostra ressenya.

Apa a escalar que el mon s'acaba.