Amb el Joan, en Ferran i l'Arseni parlàvem de dues possibilitats; Hannah chez les grands o l'Aresta Nord, tenim el cor dividit, però el final ens decidim per la gran clàssica i deixarem l'altra per una propera ocasió.
ARESTA NORD. 15-11-2018
L'aresta Nord.
Aquesta via comença al final de la gorge, al costat mateix de les guinguetes que estan esperant els turistes per vendre tot tipus de records.
La via: els 6 primers llargs són els més drets, fins i tot hi ha la possibilitat de baixar des de la sexta reunió seguint unes fites a la dreta que us portaran a la canal de baixada. Nosaltres hem seguit fins el cim de l'Aresta Nord i després hem seguit fins a un cim. La resta és més senzill amb ressalts bonics i molt ben trobats.
Actualment ha estat reequipada amb parabolts i no presenta pèrdua, doncs el mateixos parabols ens van marcant el itinerari.
A destacar el primer llarg, sense dubte és el més difícil i el cinquè pels seus passos més bonics. Totes les reunions estan equipades amb 2 parabols.
Descens: tenim 4 possibilitats:
a) des de la sexta reunió anar a cercar la canal i desgrimpant i fent ràpels tornarem a peu de via.
b) des del cim anar a la dreta fins a trobar la canal, desgrimpant i 3 ràpels tornarem a peu de via.
c) des del cim de l'aresta seguirem pujant caminant fins el cim i després baixar a un coll i seguir per la vall de la dreta per un camí dels berebers fins a la gorge.
d) des del coll baixar a l'esquerra fins un segon coll i després per la vall que ens portarà directament a l'hotel que estaven o al poble de Tizgui. Una baixada llarga, mínim 1,30 hores.
Després d'un bon esmorzar , tots cinc iniciem camí a la gorge
A primera hora del matí, ja tenen la guingueta oberta esperant els primers turistes.
Contrast de llum el vell mig de la gorge.
Els primers metres de la vies són difícils, però excel·lentment equipats.
En el segon tram del 1er llarg hi ha un pas, on haurem de tibar fort.
Roca excel·lent durant tota la via.
Poc a poc anem guanyant alçada a l'ombre i amb un xic de fred. Al fons podem veure les guinguetes dels venedors. Avui estan contents perquè hi ha escaladors i els turistes estan més estona i així aconsegueixen més vendes.
La via va buscant aquells ressalts més bons.
Gaudint de l'escalada, tot i que a voltes vas patint perquè no caigui cap pedra a la gorge, doncs estem a la seva vertical. Anem molt en compte tots perquè això no passi.
El cinquè llarg va cercar un tram vertical i molt reeixit.
L'Arseni gaudint d'allò més,
Passos divertits i verticals per entrar a la reunió.
l'Arseni en els mateixos passos.
Ufff per fi ens toca el sol, i això es nota. Al fons podem veure Les Jardins d'été.
Assegurant atentament en el dia del seu aniversari, Felicitats!!!!
Anant a cercar unes plaques molt boniques que es permetran gaudir del proper llarg.
Fil de l'Aresta.
Les plaques del 7è llarg.
Si el principi és més un esperó que una aresta, ara estem en plena aresta.
Anem guanyant metres i a la dreta ja veiem el fi de l'aresta.
Anem trobant passos bonics.
La reunió en un bloc en el mateix fil de l'aresta.
Quasi ja som dalt.
Darrers metres per arribar el cim.
Bona vista des del cim.
Darrers metres.
Foto cim.
Foto de tot el grup, genial!!
Iniciem la pujada al cim amb unes llums sensacionals.
Trobem aquesta pastora amb el seu fill, els seus vestits plens de colors són tot alegria. Quan marxem em fa pensar. Nosaltres per gaudir d'uns bons moments necessitem desplaçar-nos un munt de quilometres, anar molt ben equipats i en canvi ella amb molt menys sembla més feliç. Sembla que nosaltres fem una exhibició d'abundància que amb dona tota la sensació d'una falta de respecte. Encara avui hi penso....
Fins fa uns moments encara hem gaudit del sol, al fons a la vall, ja és pràcticament de nit i aquí a dalt encara podem gaudir de les darreres llums del dia, que sense dubte, són les més boniques.
Arribem al hotel quasi bé de nit, ha estat una jornada extraordinària, una via sensacional, i unes vivències que sempre més recordarem. Un bon record pel nostre aniversari i especialment pel de l'Ita.
L'Ita, molt contenta, celebrant el seu aniversari, tot gràcies al Guillem que ha portat fins hi tot les espelmes de casa. El pastis ens l'han fet a l'hotel i estava boníssim. Segur que recordarà sempre més aquest dia.
Us deixem la nostra ressenya.
Via equipada, però millor portar un joc d'aliens i algun friend mitja.
TIK SAB 16-11-2018
Per avui donen una previsió del temps força pessimista, però com avui és el darrer dia de la nostra estada al Todra, anem tots a la mateixa via, la Tik Sab.
Aquesta via és d'aquelles que es té que fer, els passos que hi ha són extraordinaris, bonics, per gaudir de la escalada d'aquesta zona. Hem escollit molt bé.
Quan sortim el dia sembla bo, només algunes boires llunyanes ens donen que pensar. Fem l'excursió fins els Jardins d'été i ràpidament som a peu de via. (Nom al peu de via). La Ita vol començar i ningú li discuteix....
Uns passos fàcils i ràpidament entres en la tònica de la via, forat i verticalitat.
Primer pas compromès, que el resolt sense problemes.
Encara no ens toca el sol, però sembla que aviat ja ens tocarà.
Arribant a la primera reunió, això ja és una altra cosa.
Aquest segon llarg és una joia, el plaer de l'escalada d'aquest grau. Primer unes plaques fins a situar-te en un esperó completament desplomat però amb uns forats que semblen calaixeres.
Es únic, però, és que és massa curt ...
En Joan arribant a la reunió.
Des de la reunió ja podem veure tot l'equip atacant la via.
El tercer llarg una placa amb unes presses que fins i tot fan mal en el moment d'agafar-t'hi.
Progressant pel tercer llarg
Quina passada de roca
Iniciant el quart llarg, seguim amb la mateixa tònica.
Ara ja tenim gent a totes les reunions.
l'Arseni gaudint del tercer llarg
Entrant a la quarta reunió.
En aquesta via, normalment es baixa per la mateixa via. Nosaltres amb la finalitat de no trobar-nos tots, fem un llarg de flanqueig i anem a cercar els ràpels de la via del costat.
l'Ita en la darrera reunio de la Via Tik Sab
Passos bonics per anar a cercar el ràpel.
El gran mestre pujant millor que nosaltres!!!
Us deixem la nostra ressenya.
Via totalment equipada.
Divendres al mati, ens llevem d'hora per tornar. Tot lo bo s'acaba, i després de 5 dies al Todra, ens toca tornar cap a casa. Això si, tornem satisfets. Satisfets dels companys, de les escalades, de la gent que hem conegut, de les vesprades després de les escalades. Tornem cap a casa carregats de bons records i amb uns companys més per anar a escalar.
Tots preparats per marxar cap a Fez.
ALGUNES DADES D'INTERES.
Vol de Barcelona a Fez: 135€ anar i tornar amb 20 quilos d'equipatge.
Hotel a Fez: està a la mateixa Medina. Dar Nouzha A. (Chambres d'hôtes) Telf. 0613389095, 55€ dormir i esmorzar.
Taxi Fez a Tizgui: 170€ i poden anar fins a 6 persones. La tornada el mateix preu.
Hotel a Tizgui: Les Jardins des Gorges de Todgha. Dormir, sopar i esmorzar, 17 € diaris.
El viatge en taxi, cal comptar tot el dia, ja que són uns 500 quilometres i haurem de parar a dinar .
Finalment, agrair en el Guillem Arias per gestionar-ho tot tan bé. Un gran organitzador i a la resta de companys per acceptar-nos a darrera hora. Gràcies a tots!!!
Participants: Guillem Arias, Joan Marc, Esteve, Joan, Arseni, Ferran, Ita i Manel.
Fins a la propera!!!
que fàcil es la convivència amb vosaltres, si organitzeu un altre diguem-ho, si la organitzo Jo no dubtis que ho sabreu.
ResponEliminaA estat un goig de sortida
Totalment d’acord Guillem.
EliminaFelicitats per l'activitat i els aniversaris, m'he apuntat totes les vies, que a Todra ja hi he estat però no hi he escalat.
ResponEliminaMoltes gràcies, és un lloc interessant malgrat els turistes...
Elimina