Garraf - Cara Est - Via Bavaresa sortint per Mendigos del Mar 23/12/2018

Feia temps que no escalàvem amb el Rafel, i avui ens fa especial il·lusió anar al Garraf. De camí ja decidirem quina via farem.

Aparquem amb tranquil·litat i comencem a preparar el material. Tot d'un plegat, em ve una suor freda, i és que per més que busco no trobo els meus peus de gat. Aquest any ja m'ha passat dos cops, un amb els de l'Ita i ara amb els meus. Està decidit que no em quedaré sense escalar, potser no farem la via que volíem fer, millor una de coneguda amb aquesta situació, però no em vull quedar mirant.

Mentre la Pilar va caminant al cim nosaltres fem l'aproximació. Jo només penso com escalaré, doncs les sabatilles que porto em van un xic grosses i no estan gens pensades per escalar.  A primera idea penso fer la via de segon i ben tensat i així anirem fent.

Un cop feta l'aproximació, escollim la via Bavaresa, doncs fa poc que la vàrem fer i encara recordo els passos.

Convencem a l'Ita per què comenci, s'ha fet pregar una mica però no massa i més veien en Rafel que està en fase de recuperació d'una lesió de fa pocs dies.  

Escalar a prop del mar. amb un dia sensacional, sense gens de vent, una mar super plana, és tota una benedicció dels astres, en una situació així només es pot que gaudir, però en el meu cas, ja veurem.... 

L'Ita si posa i va resolent tots els passos poc a poc però amb la solvència que la caracteritza. Arribat el torn del Rafel, es nota que li fa dolor el peu, i jo vaig fent com puc per no patinar, primer perquè la roca és força lliça i després per desconfiança, però fets uns metres li vaig trobant el "tranquillo". 

Com aquell que no vol la cosa, m'he trobat la corda que em falta lligada, no han valgut les excuses de les sabatilles, sort que està ben equipat i els A0 i les posades de peu a la baga són gratis.... 

A veure si al final hi trobaré el gust...

En Rafel en el segon llarg. 

Assegurant a l'Ita des de la 2ª reunió, altra cop li hem, passat la corda, i amunt.

El retall de la roca i l'escaladora contra el cel i al seus peus el mar, són moments per retenir. 

En un tres i no res, ja està entrant a la reunió. 

Ara li toca al Rafel. 

Això de la recuperació activa és lo millor.

Ja falta poc..

L'Ita ens assegura el darrer pas. 

Ha estat una bona matinal, hem escalat , hem xerrat, i ara només ens queda anar a fer una bon arrós. 

Us deixem la nostra ressenya.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!