En el transcurs dels anys hi hem baixat 3 o 4 cops, fa tant temps de la primera vegada que no recordem si havíem fet una via clàssica com La Peste, així que hem optat per anar-la a fer.
Nosaltres hem anat per a baix, ja que sembla que la via està més propera per aquest indret. Un cop passat el riu hem seguit fins a trobat un bon pàrquing i des d'aquí mateix ja surt el camí que ens apropara a la via.
Fent l'aproximació ens ha sorprès uns grans blocs que hi ha a peu de via, just sota mateix del segon esperó. No sabem el temps que fa que han caigut, però en un dels grans blocs, podem veure uns burils de la via que ha caigut.
Comparant fotografies de les dues guies, és veu clarament que el tros que hi manca és de la via Silvia. No ens podem n'hi imaginar el que hauria passat amb una cordada penjada a la via en el moment del despreniment.
Situats al peu de via, observem que han equipat el diedre que puja recta a la primera reunió, així que entrarem per aquí ja que hi ha ressenyes per tots els gustos.
El dia és presenta molt bo i sense la boira d'ahir.
Aquí podem veure la via que és el segon esperó visible en la foto, en el primer podem veure el sostre d'on ha caigut el despreniment que us he comentat abans.
Sortint del diedre de la primera tirada,
Entrant a la primera reunió.
Situats sota el diedre veurem un pitó amb una baga i una sèrie de parabolts que ens marque el itinerari. Segons les ressenyes li marquen IVº en aquest llarg, però l'entrada té algun pas un xic més difícil. Fet aquest pas un xic més complicat, seguirem el diedre fins arribar a la reunió.
R1 40 metres V, IV. equipat.
En Rafel fent el segon llarg.
El segon llarg, sembla que hi ha dues possibilitats, una és sortir per un diedre un xic descompost fins arribar a una savina, després seguirem un xic per l'esquerra fins que trobarem una vira que ens porta a la dreta fins un parabolt. Nosaltres hem pujat fins a la savina i després hem fet un flaqueig a la dreta fins a trobar un pitó (visible des de la reunió) després en diagonal a l'esquerra fins trobar-nos al centra de la paret, seguim verticals, amb passos difícils fins que per un xic de verticalitat i aprofitem per tornar a l'esquerra per fer la reunió a l'altre costat del diedre,
R2 40 metres V, V+ semi equipat.
La segona reunió.
Arribant a la tercera reunió.
El tercer llarg comença amb un parabolt i després uns ponts de roca que ens portaran al diedre. Després seguirem verticals per aquest diedre fins a la reunió.
R3 40 metres V, equipat. Possibilitat de reforçar amb algun friend petit.
El quart llarg surt per la dreta per superar un pas balmat i estrany (6a) on antigament hi havia pitó, ara es pot equipar amb l'Alien verd i el camelot lila, superat aquest pas, seguirem pel diedre fins a la reunió, però amb una escalada més senzilla.
R4 4o metres 6a IV. a reforçar amb friends,
Finalment ens queda una 5ª tirada bonica, però sense massa dificultat, a mig llarg trobarem un pitó, cal anar en compte amb el fregament de les cordes.
R5 45 mestres , III, IV+.
Foto al cim del costat
Foto al cim del costat.
Us deixem la ressenya del blocempotrat.
Descens: des del cim anirem en diagonal a l'esquerra fins passar el torrent , després anirem baixant en direcció est fins un collet on trobarem una gran fita, després és qüestió d'anar perdent alçada fins que puguem torçar a la dreta i pel bocs fins a trobar el riu i la pista.
Material: dues cordes, reunions, friends mitjants i elsd aliens groc i vermell.
Apa a escalar que el mon s'acaba,
Quina via més estètica! no he estat mai al Masmut, vaja, he escalat molt poc als Ports, però veig que m'hauré d'esforçar per anar-hi que és molt interessant.
ResponEliminaEnhorabona per la via.
Els ports són un paradís pels que estem acostumats a escalar en calcari. Sense dubtes hi tens que anar i més d'un cop.
Elimina