Quan arribem a Tivissa ja ens marxa el sol, però seguim convençuts que a mig matí la cosa canviarà.
Amig matí estem al pàrquing i segueix amb la boira baixa enganxada, per acabar-ho d'adobar la temperatura és força baixa 4º, però com estem convençuts que la cosa canviarà iniciem el camí dels Estrets amb l'idea de fer alguna via a la Gronza Sud. Tanmateix, quan arribem a peu de paret ens costat trobar l'inici de les vies, la boira està ben enganxada. Finalment, reconec un lloc on havíem començat a escalar amb l'Ita a l'abril del 2015. Més amunt hi ha una cordada que sentim però no veiem, també els notem per la quantitat de pedres que cauen i que no podem esquivar perquè no les veiem.
Malgrat la paret té trams força molls, iniciem l'escalada amb el paratbols com a única referència.
Progressant en mig de la boira
Poc a poc les cordes es van mullant un xic.
Seguim en la boira
Sembla que la cosa comença a canviar
Sort que està ben equipat
Un moment que surt el sol en faig aquest autoretrat
La boira no ha marxat, segueix al fons de la vall, som nosaltres que al guanyar alçada l'hem deixat per sota nostre. L'espectacle és impressionant, només per veure aquest mar de núvols ja valia la pena pujar fins aquí.
Les Roques de Benet per sobre els núvols
Al fons podem veure l'altra cordada.
En Rafel per sobre de les boires..
Foto cim.
Les nostres ombres projectades a la boira és el fenomen Espectre de Brocken.
Baixem i tornem entrar en la boira i el fred, però ens emportem les bones imatges d'aquest cim.
La ressenya la trobareu a l'entrada del 4.4.2015
Vaja amb la boira Manel! les malles que portes ténen uns anys eh! sort de la boira ha ha ha
ResponEliminaTens raó Jaume, ja tenen uns anys, i tot i que en tinc de noves aquestes són amb les que hi vaig millor...
Elimina