A la zona de Balaguer porta 3 dies de boira baixa, però avui tot ha canviat i el dia es presenta molt bo, així que anem a la Paret de la Formiguera, amb la idea de fer la Via Lo Pep que ens falta. Quan arribem veiem que l'estan fent, així que decidim començar per la Martinetti. La Ita no s'ho pensa i comença a escalar i no ens deixarà fer cap llar fins a la propera via.
La via Martinetti té un encant pel temps que fa que l'havíem fet per primer cop, ens costa determinar quan va ser el primer cop, els anys passen massa ràpid.
L'Ita fent el primer llarg.
El primer llarg supera una placa sense massa dificultat fins arribar a la reunió en un bon replà.
R1 20 metres III/IV.
Iniciant el segon llarg.
L'Ita decideix empalmar el segon i el tercer llarg.
Tram més dret del tercer llarg
Flanqueig molt bonic per entrar a la tercera reunió.
La tercera reunió.
R3. 45 metres (llarg2 i llarg 3 junts) IV+ Vè.
El darrer llarg i potser més difícil de la via V+.
En Miquel arribant al cim.
Llarg 4: 25 metres V+ Vè.
Ressenya del blog escaladaperatontos.
Fent el 2on llarg.
Empalmant el 2on i 3er llarg.
Arribant al cim.
Foto cim.
Via interessant, molt ben equipada amb parabolts que no presenta pèrdua. Us deixem la ressenya del blog escaladaperatontos, que està molt ben feta. Si comparem la dificultat amb la Martinetti, penso que aquesta ressenya està pujada un grau, ja que és sensiblement més fàcil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem