dissabte, 9 de juliol del 2016

Pirineu - Dent d'en Rossell - Via Adictes al Disolvent - 09/07/2016

Just quan arribem a l'aparcament (darrera corba abans d'arribar a Fontalba), mirant el camí que seguirem, ja puc veure un munt d'isards. El dia és fantàstic, malgrat que són 2/9 de 9, ja es veu que serà molt calorós.

Mengem una mica, i baixem pel corriol que per dins del bosc ens portarà en un collet, des d'on anirem seguint els pedrons que van cercant el millor camí.

Vista des d'on hem deixat el cotxe.


Família d'isards que ens alegrat el matí. 


Bons pedrons que ens marquen el millor camí. 


Petita planta que lluita per viure, les seves flors són encisadores 


Ja podem veure la via, només ens queda una curta baixada fins al peu. 


Des del peu de via, veiem un parabolt força amunt, després mirant més acuradament en veiem un sota un petit desplom. Ja podem començar. 
El primer llarg ja et situa en el que serà la tònica de la via. Comencem unes plaques fins sota d'un sostret que cal passar primer per la dreta i després per l'esquerra, la principal dificultat és arribar en una bona pressa que permet fer el pas, després seguim vertical fins entrar a la reunió on hi ha uns passos per l'herba. 

R1 25 metres 6+ (V/A0) 


Arribant a la primera reunió.


El segon llarg el fa l'Ita, i veig que puja amb certa comoditat i gaudint dels passos. Comença per un tram vertical, amb bona pressa, després va fent en diagonal a l'esquerra, passos bonics. Només hi ha un tros que hi ha força liquen i cal anar mes en cura. 

R2 20 metres IV+, 6a(Ao) V.


L'ita treballant el 2on llarg


Per sortir de la reunió li marque 6b/ Ao, per mi i veiem el liquen que hi ha Ao directe, no m'ho penso gens. Després segueix per un diedre bonic, amb algun pas de bavaresa per sortir amb uns passos d'herba fins a la reunió.

R3. 35 metres 6b/Ao V, IV,


l'Ita assegurant a la 2a reunió. 




El següent llarg és curt, només 15 metres, però ja es veu un pas de sostre que caldrà tibar amb A0. L'Ita no s'ho pensa i enfila directa amunt, tiba forta i passa el sostre molt bé, després segueix per unes plaques fins entrar a la reunió.

R4 15 metres 6b (A0 V+)V.



Sortim de la reunió per una placa força vertical 6a/ A0 i després entra en un tram herbat per situar-nos sota d'un tram molt vertical, amb passos atlètics i al mateix temps bonics arribes a la cinquena reunió.
R5 25 metres 6a (A0) V/V+.


Mirant el darrers pas abans d'entrar a la reunió. 


L'Ita entrant a la 5ª reunió. 


El darrer llarg comença per una placa bonica IV, per després passar a la dreta amb passos ja més difícils V/V+ fins arribar a la reunió.

R6. 25 metres IV, V, V+.


Des de la reunió veiem un parabolt a la vertical de la reunió i seguim encordats fins arribar a l'aresta de baixa, 


Foto final de la via


Foto final via.


Ara ja només ens queda una forta pujada fins el cotxe, però amb unes vistes extraordinàries. 


El collet abans d'entrar el bosc, estava sensacional.

Via que segur que esdevindrà la clàssica d'aquest sector, està perfectament equipada, no cal portar res. Alguns passos tenen un xic massa de liquen, però a mida que es vagi repetint quedarà millor.



Us deixem la ressenya d'en Joan Asín, que és la que hem utilitzat nosaltres i està molt bé. 

Apa a escalar que el mon s'acaba. 



2 comentaris:

  1. Una via per escalar relaxats, love climbing total; l'entorn la fa molt atractiva. I sí com dieu les repeticions deixaran la molseta millor i s'anirà apurant el grau.

    ResponElimina
    Respostes
    1. tota la raó Jaume, segur que en sentirem a parlar d'aquesta via.

      Elimina

Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem