L'aproximació és pel mateix camí que surt de la Praia Vermelha i que va arran de mar fins que s'acaba, després cal seguir una mica més per un camí estret i quan veiem la via, pujar recta fins al peu.
Mentre hem fet aquest camí, hem pogut veure un munt de zones de bloc on si escala, només en dos hi hem vist gent, però les possibilitats són moltes i el lloc encantador.
Situats al peu de via, ens trobem que els mosquits s'ens mengen vius, en la meva vida no he rebut tantes picades en tan poc temps, també és veritat que no havia matat mai tants mosquits tan ràpidament.
L'escalada és agradable, possiblement és un lloc per anar el primer dia i entrar en contacte amb la roca, i coneixer com va el tema dels grampos, etc. També tindreu ocasió de veure els monos titis, una animals patits però que no fan massa gracia.
Quan estava fent la primera tirada i en un moment que et tens que desviar a la dreta per anar entrant a la reunió vaig veure que em passa un mono corrent un metre per sobre meu, em vaig girar per dir-li al Rafel i veig que per sota en passava tota una família, però tot no va acabar aquí, un cop a la reunió i mentre estava assegurant al Rafel a la segona tirada, veig que em venen tres monos directes a les meves cames, jo lligat a la reunió i sense possibilitats de marxar corrent, ja me'ls veia a les cames agafats i mossegant amb tota la ràbia. Per sort al darrer moment varen passar entre jo i la roca per amagar-se sota uns arbres. Ufff quin ensurt.
El segon llar està molt ben aconseguit, vertical, exigent i a la vegada plaent, tot els ingredients necessaris per gaudir d'una bona escalada.
En darrer llarg marxa a la dreta i en un tres i no res ets dalt.
Després vàrem baixar pel camí que puja la normal.
Realment estem al punt més al sud de la Bahia de Guanabara amb molt bones vistes al mar i als vaixell que poc a poc van entrant.
La ressenya la trobareu a la guia Urca.
Ja tornem a ser al Pa de Sucre
Inici del segon llarg
Els Titis, ufffff
Segon llarg plaent
Final del tercer llarg
Foto cim contents.
Aquesta via es veu més amable ara pel que dius el que no era tan amble eren els micos aquests hehe com les Cabres a Montserrat recordes Manel?
ResponEliminaJaume, ostres encara m'en recordo d'aquell dia de curset a Montserrat i les cabres que venien de cara. Aquests micos són més petits però semblen amb mala llet. Per sort no ho vaig provar. jejeje
Elimina