Brasil-Rio de Janeiro-Niterói-Itacoatiara-Morro do Tucum-Via Luiz Arnaud- 22/05/2015

Ja fa uns dies que ens fa  gràcia anar a Itacoatiara al Morro do Tucum, però ho veiem lluny i complicat. Realment està a l'altra banda de la Baia de Guanabara. Hem mirat diferents combinacions, metro, ferry, autobús, i no ens acabem de decidir.

Per les fotos que hem vist és un lloc espectacular, una bona platja al fons de la paret, i munt de vies per fer. El Morro do Tucum  sobresurt entre tots els diferents llocs que hi ha en el Parc. Realment hem de canviar d'estat, ja que no està a Rio, està a Niterói.

Finalment, trobem una bona combinació que amb 2 autobusos hauríem d'arribar a Itacoatiara, això si, després de 2 hores.

Per fi arribem a la Platja d'Itacoatiara, tot és sorra blanca i al fons el Morro de Tucum. Quan ens acostem a la paret, no veiem gens clar els 100 metres llargs de desnivell que hem de fer per arribar el bosquet on comença la via. Ho veiem una mica llis, i una relliscada ens portaria a l'aigua, per sort, avui la mar està molt plana.

 Per anar més segur ens calcem els peus de gat i ja ho veiem millor. Ràpidament  guanyem alçada.

 Encara no som el bosquet,  ja veiem la platja i el mar a la quinta forca. Quan arribem el bosquet, hi ha fins i tot una fusta per seure a la ombra. No hi ha res més, així que ens assegurem en un arbre per fer la reunió.

 Fent la primera tirada

Ara ens bé una tirada de 60 metres amb 5 grampos i les reunions totes amb un sol grampo. De fet, pots fer les reunions on vols, ja que no hi ha al lloc més d'una assegurança. Ara ja anem més tranquils, poc a poc ens hem acostumat a les característiques de l'escalada d'aquest país. Per arribar al grampo on indica que hi ha la reunió el Rafel té que sortir 3 o 4 metres,

 El bosquet on comença la via. 

 La primera reunió. 

En Rafel fent el segon llarg.

El segon llarg, és veu molt bonic, amb un tros més vertical, però amb una assegurança cada 10 metres, això si, quan hi ha algun pas un xic més difícil hi ha la assegurança. 

 Arribant a la  segona reunió. 

 El tercer llarg és més curt 35 metres, però un xic més difícil, però en tot moment és una escalada plaent.

 El quart llarg comença amb un flanqueig a la dreta i després progressa vertical fins a la reunió.

 Pujant el quart llarg

 En Rafel en la darrera reunió amb la platja d'Itacoatiara al fons.

 Des d'aquí podem veure al fons; el Pa de Sucre, el Cristo Corcovado, el Morro Babilònia on hem pogut escalar aquests dies. 

 Foto Cim

 Foto des d'on hem parat a dinar.

Per tornar hem agafat un bus, un ferry i un taxi, i hem arribat de nit al hostel. Bé, això no costa gaire, ja que a les 5 de la tarda ja es fa fosc.

Aquesta és la darrera escalada, hem escollit bé, perquè no és una escalada difícil, però si que està en un lloc que s'ha de conèixer. 

Material: 6 exprés 

Cordes de 60 per fer la via com marca la ressenya.

La ressenya la trobareu a la Guia d'escalada Itacoatiara de Cintia i Flaviio Daflon.

Han estat uns dies formidables, en un país acollidor, bonic, amb moltes possibilitats d'escalda, encara ens han quedat molt llocs per anar. Ens emportem un bon record.