Avui venint rebotits de la Paret Bucòlica, han tallat les dues entrades de l'antiga carretera i és impossible entrar i aparcar. Emprenyats hem posat en marxa un plan B, El Roc d'en Solà, la via Amistades pelirrojas, aquesta és una de les vies que mai falla, l'hem fet un munt de cops i sempre ens ha deixat satisfets.
El itinerari d'aquesta via és un ferm esperó que puja a l'esquerra del sostre roig que podem veure a la fotografia, després segueix pel diedre i finalment surt per unes plaques molt boniques. Total una via per gaudir de l'escalada en un entorn tranquil i amb unes vistes molt boniques.
El comença té uns passos complicats per anar del primer al segon parabolt, després la cosa, afluixa una mica. R1. 25 metres V+
La Ita gaudint dels passos de placa poc abans d'entrar a la 1ª reunió.
El segon llarg va a cercar una placa molt vertical amb algun pas extraplomat, la roca és immillorable i malgrat hi ha passos exigents, la cosa es va deixant fer. R2 35 metres 6a
Atenta assegurant a la primera reunió.
Progressant per l'esperonet.
Poc abans d'entrar a la 2a reunió hi ha uns passos exigents, primer per un diedre i després uns passos de flanqueig per entrar a la reunió.
El tercer llarg consisteix en superar un diedre molt ferm, passos exigents però roca extraordinària. R3 25 metres 6a.
La segona reunió.
Superant uns passos més drets,
Arribant a la 3a reunió.
La quarta tirada té uns passos molt exigents per arribar al segon parabolt, és molt fi i m'ha costat força. Després, la cosa es suavitza una mica tot pujant per unes plaques molt xules i finalment sortim per un diedre a l'esquerra que ens portarà al cim. R4 25 metres 6a, V,
Sortint de la via..
Foto cim.
El poble de Perles des del cim.
La ressenya la trobareu a la guia: Roques, Parets i Agulles de l'Alt Urgell. M. Blanco.
Però no patiu, no us perdreu, des del poble estan es veu perfectament la via, només cal fer l'aproximació per un camí molt ben trobat fins a una gran fita, des d'aquí us haureu de desviar a l'esquerra fins a peu de via. Hi ha el nom un xic esborrat, però encara es veu.
La baixada, per darrere per un camí que us deixarà a un coll i després recuperar el de pujada.
No us la deixeu perdre, és una joia d'escalada.
Apa, a escalar que el mon s'acaba.
Hola, ens va passar el mateix a nosaltres, es una merda, no entenc perqué no han fet un trencall, en fi, una pedra molt bona, no?
ResponEliminaY em sembla que a prop del poble, per mi, perfecte, Prenc nota !! Gràcies per compartir les vies tan xules. Una abraçada parella.
Segurament és un problema de fer el manteniment i els riscos derivats del mateix, com per exemple la caiguda de pedres.
Eliminaaixí han tallat la carretera de forma permanent? apuntes bé, sovint és un tema de la responsabilitat per defecte, vaja, que si et cau un roc al cotxe no els puguis denunciar perquè no han fet el manteniment.. llàstima que ningú pugui parlar-hi i arranjar algun tipus d'aparcament compatible amb una activitat tan estesa i que es fa de tan temps a la comarca, en fi, millor doncs que no facin variants! :((
ResponEliminaedunz
Coi Manel! així que per anar a la Paret Bucòlica caldrà una bona caminada i jugar-se el físic per la carretera, bravo pels caps pensants de l'adminstració!!! potser la FEEC hi hauria de dir alguna cosa no?
ResponEliminaBona alternativa però.