Montserrat - Serrat de Sant Jeroni - Via Canet-Rosales-Alonso. 04-08-2013

Agost de 1971, feia poc que escalava i uns reconeguts escaladors de Sabadell, més grans que jo, em varen dir d'anar a fer la Talaia Gran a la Regió d'Ecos, poca cosa en sabia d'on era, però tenia tantes ganes d'escalar, que no m'ho vaig pensar dues vegades. Dissabte a la tarda, tren a Monistrol, cotxe de línia al Monestir i a peu fins a Santa Sicília per pujar la Canal del llum fins a dormir a la font del mateix nom. L'un demà acabem de pujar la canal fins el Coll de Migdia, voltem la Talaia i fem la via normal, vaig quedar bocabadat de la quantitat de roca que hi havia per aquella zona, encara recordo lo feliç que vaig tornar d'aquella escalada.

Han passat 42 anys, tornem a ser a la Font del Llum, amb uns altres companys, en Rafel i la Pilar. Fa un dia calorós a matar, portem la idea de fer la Via Homo Montserratinus, però ens ho hem mirat malament i el sol li dona de ple, i sembla que en tenim per estona abans no marxi, per altra banda, jo estic tocat per la calor, estic mig marejat, i no em passa tot i reposant a l'ombra de la magnifica font de la llum. Esperem una estona i decidim que aquí no farem res, acabem de pujar la Canal amb l'idea d'anar a la Via Canet-Rosales-Alonso.            

 Des del coll baixem i voltem la Talaia fins un lloc que ens sembla que hem de pujar, ho provem i ens equivoquem de canal, baixem i ens ho tornem a mirar, cal pujar per l'esquerra de l'Agulla de la Pilota. (aquesta agulla va ésser escalada el 18-6-50, per en J. Nubiola, J.M.Torras, J. Claret i J. Perayre, amb la particularitat que per superar la balma, varen fer un triple pas d'esqueneta, deu ni do). Ara si que hem trobat el camí i en poca estona som a peu de via.

 El primer llarg, li posen III+ i només hi ha una assegurança, l'Ita el vol fer, va progressant sense entrar a la canal agafar alguna savina per assegurar-se, se la veu tranquil·la i quan veu l'assegurança segueix fins a la reunió, poc abans agafa un arbret. La primera ascensió, vàrem fer-hi dos llargs i anaven més per la canal. Ara és un sol llarg i jo diria que algun pas de IVº si que el té.

 No estic massa fi, però decideixo fer el 2on llarg, li posen IV, Vè. Sortir de la reunió fins arribar a la primera assegurança hi ha algun passet que cal tenir cura, després és vertical i bonic, fins que hi ha algunes assegurances més juntes (abans es feia en artificial) que malgrat és vertical, a la vegada és plaent.

 Aquella època ho aprofitàvem tot.

 En Rafel i l'Ita a la segona tirada.

 En Rafel al darrer pas abans d'entrar a la reunió.

 En Rafel fent la tercera tirada.

La tercera tirada, segueix un diedre estrany (pas de V+) per sortir després de 2 burils (antiga reunió) a la dreta per seguir per una aresta fins el cim del contrafort.

 La quarta tirada és un diedre vertical i que demana atenció. V+.

 En Rafel superant el pas més difícil. 

 Ja som d'alt, només per les vistes sobre el Gegant Encantat, Plecs del Llibre, la Salamandra, etc, ja val la pena.

 Per baixar, optem per no fer els ràpels i fer una petita excursió, donant la volta pel Camell i tornant altre cop al punt de partida. Passant per l'antic Restaurant de Sant Jeroni, podem veure que la gent ha fet fites de les pedres que resten de l'edifici.

 La Salamandra.

 Les Talaies.

La ressenya publicada a la guia d'en Josep M. Rodés i Ferran Labraña.

Ascensió que resulta força interessant, possiblement ens pot servir per situar-nos sinó coneixeu la zona. Ens ha fet especial il·lusió perquè coneixem els que la vàrem obrir.

Via homenatge a 3 escaladors Sabadellencs que varen morir d'accident d'escalada.

Primera Ascensió: Nandi Salas, Ramon Sánchez, Magda Ortiz, 8/6/75

Material: 10 exprés, baga per reunió, bagues per les savines, i els aliens grocs i vermell i 3 recuperables.

Aproximació: pujar la Canal del Llum fins ell Coll de Migdia, baixar un xic (sempre seguint marques grogues que van a Sant Jeroni) tot voltant les Talaies, pujar passar la canal que puja al costat de les Talaies, i just abans d'arribar a l'agulla de la Pilota, podeu pujar per una canal, que el principi està molt polida, (millor entrar per la dreta) i anar seguint la torrentera fins que arribareu a una corda fixa, la deixeu per anar a la dreta on hi trobareu el peu de via.

1ª Tirada: pujar per l'aresta que hi ha a l'esquerra de la canal, hi ha un parabolt a 20 metres, però podeu agafar alguna savina de la canal. 35 metres.

2ª Tirada: sortir vertical, podrem posar un alien groc, després una savina petita i ja arribarem a un parabolt, pugem uns metres verticals fins un segon parabolt, aquí fer un flanqueig a la dreta fins trobar una sèrie de burils que progressant vertical i amb una bona escalada ens portaran a la reunió. 30 metres Vè.

3ª Tirada: sortim de la reunió per situar-nos sota d'un diedre-xumaneia, primer hi ha un pitó, després un buril i un parabolt. Pas explosiu i estrany V+, després arribarem a 2 burils (antiga reunió) per sortir a la dreta anant a cercar una placa que ens portarà al cim d'un relleix.

4ª Tirada: davant nostre hi ha un diedre, cal seguir-lo, poc a poc es va posant vertical, fins arribar a un parabolt, tot seguit, hi ha el pas més difícil de la tirada, que és arribar a un pitó (V+), després és manté vertical però menys exigent fins arribar a la 4ª reunió.

Descens: des d'aquesta reunió pujarem al cim, on trobarem una savina amb un mellon que ens assegurarà la desgrimpada fins al collet, d'aquí, seguint encordats, pujarem per un diedre que ens portarà a d'alt d'una agulla, seguirem carenejant fins una altra agulla que baixarem. Des d'aquí en un tres i no res ja serem a les escales que porten a Sant Jeroni. Ara tenim dues alternatives, anar a cercar la canal que amb dos ràpels ens deixarà a peu de via, o caminar una mica més i conèixer la regió, seguint el camí que ens portarà altre cop al Coll de Migdia.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!