Aquests dies de calor em treuen les ganes de fer qualsevol cosa, fins i tot d'escalar, avui m'hauria quedat fent el mandra per casa, però per sort l'Ita m'ha animat i m'ha recordat que teníem pendent aquesta via del Gorro. Doncs no ens ho pensem més i enfilem cap a Montserrat. Com sempre pugem pel cremallera i ens hem trobat un company que feia temps que no veiem. Ens diuen que van a la Via de l'Ullal de les Magdalenes, la via del Guillem, intercanviem quatre paraules i ja arribem a Sant Juan. Aquí ens separem i enfilem camí al Gorros. El dia està lleig, sembla que vulgui ploure, fins i tot, cauen quatre gotes. Hi ha moments de boira i vent, però sembla que el temps aguantarà.
La ressenya l'hem robat del Blog d'en Guillen, penso que està molt ben feta.
En la primera reunió amb la boira per companyia.
L'Ita fent el segon tram, en un lloc al principi que la roca no està massa bé, però és un tros petit.
Malgrat el vent i la boira ella va progressant ràpid.
Aquest lloc em té enamorat, les vistes sobre les agulles del Rave, la Sentinella, i la Campana, em deixen sempre bocabadat.
Enfilant el 3er llarg, primer un tram de flanqueig, per seguir després més vertical, però amb mala roca.
L'Ita a la 3ª reunió.
Foto Cim
2 cordades de 3 a l'Ullal de les Magdalenes.
La Via Òptima, és una via més del Gorro, sense dubtes no és la més bonica, però està per omplir un matí de calor del mes d'agost.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem