Després d'un parell de setmanes sense poder sortir, aquest cap de setmana hem enfilat camí a l'Abella de la Conca,. Fa uns dies en Jaume Planell ens havia passat unes quantes ressenyes de la zona, i semblava força interessant.
Des d'on hem dormit, ja veiem la paret, entre totes les ressenyes escollim Lo Gall Pinto, ens sembla la més complerta, les altres ens serviran d'excusa per tornar-hi.
L'entorn està preciós, la primavera de pluges ens ha deixat els camps en un estat encisador.
Entrant a la primera reunió.
L'Ita fent el segon llarg
En Xavi gaudint d'aquest llarg "disfruton".
L'Ita arribant a la tercera reunió.
La següent tirada, es tracta de fer una petita excursió fins al peu d'una altra placa.
En Xavi gaudint d'aquest llarg.
La darrera tirada, es tracta de superar una placa vertical, però amb unes regletes molt bones. R7, 25m V+.
L'Ita fent el darrer llarg.
Foto del cim 1ª fase.
Foto del cim 2ª fase....
Via molt ben trobada, amb un equipament molt bo, que es pot reforçar amb assegurances flotants al gust.
El lloc és molt bonic, tranquil, i amb una roca immillorable. Llàstima de la discontinuïtat del 5è llarg, però no es pot tenir tot.
El descens: desgrimpada fàcil per la vessant oposada i després anar a cercar un coll d'on ja podem baixar directament.
Per arribar-hi: des d'Isona, seguir la carretera que porta a a l'Abella de la Conca, a uns 200 metres abans d'arribar al poble, surt una trenca asfaltada a l'esquerra que seguirem, quan s'acaba l'asfalt, seguir uns 200 metres i deixar el cotxe, just on surt un camí secundari a la dreta que seguirem fins a trobar unes fites que ens portaran camp a traves fins a peu de les vies. No deixeu el cotxe en els camps. Sigueu respectuosos, ja que hi ha queixes per part dels propietaris de les terres.
Sembla que a la paret, hi ha alguns nius, possiblement s'haurà d'evitar en èpoques de nidificació.
Apa a escalar que el mon s'acaba.
No heu tardat a visitar la zona, sort que enguany la calor no apreta encara, ara a per les del Remi Un gran dia i Placa base, per cert ja n'han obert una altra de mes dificultat i gairebe neta, caldrà anar a probar-la
ResponEliminaJaume, hem seguit els teus consells, ara hi tornarem per anar a les del Remi com be dius.
EliminaBona escalada. Veig que el Xavi ja torna a tibar sense problemes.
ResponEliminaSalut i a escalar
Gràcies Joan. En Xavi està com una roca, la feina es nostra a seguir-lo.
EliminaBones plaques i bon reportatge. Llàstima que siguin curtes les vies.
ResponEliminaGràcies Joan. Quanta raó tens, son molt bones però son massa cutres, però aquesta setmana ens ha anat be per recuperar-nos. Salut.
EliminaPerdoneu, volia dir curtes en lloc de qutres, a voltes el corrector et juga males passades. Manel&ita.
ResponEliminaQuina roca més guapa, me la apunto al cuadern de futures sortides. Felicitats
ResponEliminaTrini i Salva, no os la perdeu, son vies per gaudir de l'escalada!!!
EliminaGracies per la propaganda
ResponEliminaLO SERGI
La via s'ho val!
Elimina