Roca dels Arcs - Via Pastelina - 10-03-2013

A Roca dels Arcs sempre ens agrada anar-hi a escalar, ho hem fet durant molts anys, i són moltes les vies que hem anat fent en el transcurs dels anys. 

 Fa uns dies vàrem llegir que la Via Pastelina l'havien restaurada, i que valia la pena anar-la a fer. 

 Avui hem escollit aquesta via, a la seva època no l'havíem fet, i com som una mica col·leccionistes cap allà hem anat. La paret estava un xic molla, a les 6 del matí ha caigut una bona trompa d'aigua, però per sort el dia neix amb un bon sol i poc a poc la paret es va secant 

El Primer llarg comença amb una rampa fins arribar a un bloc sota mateix un desplom, aquí ja es veu el nou equipament, al costat d'un pitó hi ha un bon parabolt, fas una bona estirada i ja tens l'altre, d'aquí surt a la dreta en diagonal, sembla impossible que es pugui anant progressant per aquest terreny tan vertical, fins i tot balmat, però gràcies al bon canto, es puja molt bé fins a la reunió. 

Aquesta tirada està molt ben troba, és una meravella. 

 L'Ita, que estava un xic impressionada, quan s'hi ha trobat, ha quedat igualment impressionada. 

 El segon llarg sortim vertical, una roca immillorable, veiem un sostre i anem seguin vertical fins que hi ha un pitó amb una baga llarga, sobre hi ha un sostre, només hi ha una possibilitat sortir per la dreta, uns passos molt guapos i sortim al fil d'una aresta, pugem verticals fins un parabol, provo de sortir tal com vaig, però no hem surt, poso un alient vermell i això ja es veu diferent, uns tibada forta i amunt. Després  anem en diagonal a l'esquerra fins a la reunió.

 La segona reunió. 

De la tercera tirada no tenim fotos, ja que no teníem massa bona vista. La tirada és una placa clàssica de Roca dels Arcs, bon canto i amunt, lleugerament en diagonal a la dreta. De sobte, la bona roca s'acaba, ara és un xic més trencada, i un xic mullada, cal anar en compte fins a la reunió. 

Quarta tirada, cal enfilar una placa dreta però amb molta pressa, podem anar equipant al gust, hi ha alguna savina que també ajuda passar-hi alguna cinta, seguim pujant vertical fins un parabolt, aquí la roca també torna a canvià, és un xic més trencada. L'entrada a la reunió està xop i patina, però en compte entro sense problemes.

El cinquè llarg, és molt fàcil, des de la quarta reunió ja és veu la quinta. Primer hi ha un tros dret, una rampa i un altre tros de bona roca, però fàcil.

L'Ita a la cinquena reunió.

Sortir de la reunió hi ha un pont de roca, després una savina, i també he posat un altre pont de roca, una placa per gaudir..

L'Ita esperant que arribes a d'alt.

Ja hi som..

Via oberta per en Joan Asín, i E. Promio (novembre de 1982).

Dificultat: 6ª

Equipament: la restauració ha estat molt ben feta, hi ha les assegurances justes i necessàries en els passos claus, es pot reforçar molt bé amb assegurances flotants.

Material: 10 cintes exprés, joc de friends i alguna baga per les savines.

Via que ens agradat molt, itinerari molt ben trobat, equipament just per pensar quan escales, passos bonics, bona roca en general, tota una combinació per gaudir d'una bona escalada.

Felicitats als aperturistes.

La ressenya la trobareu al blog d'en Joan Asín:  "ressenya"