Després d'una setmana de descans, la meva espatlla ho reclamava i el temps també, hem tornat a sortir. Jo no tenia masses ganes de tibar, volia veure com anava la meva espatlla, així que hem anat a la via d'en Pitu a Collbató.
Un cop al peu, veureu que hi surten 2 vies, cal seguir la de l'esquerra que són parabolts sicats.
L'Ita comença el primer llarg, ja es veu que la bona roca serà dominant en tota la via. Uns passos de IV la portaran a la reunió.
El segon llarg és el més difícil si el feu en lliure, comença força dret, Vè, fins arribar sota una balma, es veu bona pressa, però no tinc clar si per forçar en lliure tens que seguir els parabots o anar un xic en tendència a l'esquerra. Els primers passos, hi ha bona pressa i anima a provar-ho, quan he xapat la segona assegurança de la balma, no ho veig clar i faig un pas amb l'ajuda d'una baga, després una sortida en un replà, sobre mateix hi ha un pas amb una altra balma, aquest més fàcil, però força curiós.
L'Ita arribant a la segona reunió.
Després caminem un xic fins el següent ressalt. No hi ha res per fer la reunió, fent una estirada es pot agafar el primer parabolt. Nosaltres hem aprofitat un arbret i un alien vermell. La reunió està en un lloc còmode i sense problemes.
Des de la reunió crida l'atenció aquesta figura que sembla un ocell picant la roca.
El mateix pas vist des de la reunió.
L'Ita sortint del darrer llarg.
Ja som d'alt. Des d'aquí podem seguir pujant caminant i després anar a la dreta a cercar la drecera dels graus que ens portarà al cotxe.
Via oberta en el març del 2008 per J.Abril, M.Collado, R.Majo, E.Sales, J.Moragas i G. Llavador.
Ens ha agradat la roca, el lloc, la tranquil·litat, i llàstima de la discontinuïtat, però tot no es pot tenir.
La ressenya la trobareu sense dificultats per internet. Nosaltres hem anat amb del Joan Asín.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!!!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem