Aquest dissabte volíem fer la primera escalada de l'any, però teníem varies coses a fer i només disposàvem d'un parell d'hores. Ràpidament ens posem d'acord, anem a fer el Cavall Bernat de Sant Llorenç.
En aquesta agulla tan característica de La Mola, ens hi uneix un munt de bons records; la primera escalada, el dia del nostre casament també la vàrem anar a fer amb els nostres amics, el matí abans del naixement de l'Olga també hi vàrem anar (bé, l'Ita només em va assegurar), després també la vàrem fer amb els nostres fills, etc...
Doncs marxem cap el Cavall Bernat, una mica escopetejats, tant que m'he deixat els gats de l'Ita. Sembla que avui també ho recordarem.
El dia era meravellós, i per tant les vistes també.
Veure Montserrat de la Mola sempre és bonic.
La primera escalada de l'any ens fa està contents, ho notem només mirar-nos a la cara.
Apa, el ràpel i corrents cap a casa que tenim feina.
Quan som baix, fem les motxilles i al cotxe. Arribats a casa i guardant el material, veig que ens hem deixat el talabard, la bossa del magnesi, tot dintre d'una bossa de roba al peu del Cavall. Ràpidament agafem el cotxe per veure si uns nois que hi havia fent unes vies esportives l'havien trobat. Quan arribo, novament al peu, no hi ha ni els nois ni el talabard.
Avui, ha estat el dia dels despistats, ens hem deixat els gats de l'Ita a casa i després el talabard. Només dir-vos que si algú la trobat, ens ho feu saber via el bloc, o per correu electrònic a l'adreça fuertesm@live.com. Gràcies.
Esperem que les properes escalades de l'any ens aniran millor, :-)
Renoi Manel, no es pot anar amb presses, però mira tot el que es pugui arreglar a la botiga renovant el material rai! per nosaltres, els enamorats de Sant Llorenç, pujar el burret té quelcom de valor afegit.
ResponEliminaSegur que haurem de passar per la botiga i ben segur que abans de marxar farem l'ullada del FP. Però com dius seguirem sent uns enamorats de Sant Llorenç.
EliminaFelicitats per l'escalada i sobretot pel que significa per a vosaltres. bons records. Nosaltres de moment no pudem, a Salva li tenen que operar de l'espatlla, tè trencat el Acromion. En fí, es fará el que es pugui. Records
ResponEliminaGràcies parella. Espero que la recuperació sigui ràpida. Jo també estic en un procés de veure si m'opero o no de l'espatlla. Ja estic a la recta final, però la decisió no es facil . Ànims segur que anirà tot be i mes ràpid de lo que usbdiran, esteu molt forts!!
ResponEliminaHola Parella,
ResponEliminaHa arribat aquest missatge al fòrum de santllors.com:
http://www.santllors.com/forum.php?tema=280
Crec que coincideix amb el que vàreu perdre.
sort
Marcel
Gràcies Marcel, segur que és aquest, ara em posaré en contacte amb el correu que diu la teva web.
ResponEliminaFelicitats parella! "El Burret" sempre es maco d'escalar. L'he fet un munt de cops... i va ser el primer cim que vaig fer en solitari! Quan començave a escalar, sempre escoltave comentaris, que era molt fàcil i que no valia la pena escalar-lo, que era millor el de Montserrat. Pot ser que no els hi falés raó en que era molt més fàcil però en que no val la pena escalar-lo no he estamai d'acord. No em cansaré mai de pujar al seu cim!
ResponEliminaJoan compartim amb tu aquest sentiments vs "el burret", nosaltres també hi tenim una relació especial, pels bons records que hi hem anat acumulant.
EliminaHola Manel!! He fet una passejada pel vostre blog i he disfrutant veient-lo, m'hi he inscrit, he vist que sou uns bons escaladors, tb les cabres que pugen per Montserrat...
ResponEliminaSalutacions, Francesc
Francesc, intentem donar a conèixer a l'afició escaladora les nostres escalades. He vist el teu bloc i he quedat impressionat per la qualitat de les teves fotografies, a part d'un gran fotògraf es nota una sensibilitat especial per la natura. Felicitats!!!
Elimina