Feia més 30 anys, que havíem anat per primer cop a Organo de Montoro, en Jepet ho havia localitzat, no sé pas on. Recordo que vàrem obrir una via fins a uns 40 metres de dalt, però el darrer llarg era una gran llastra i el material que portaven no era el més adient, així que des d'una gran alzina, vàrem començar a baixar. Sempre hi havíem volgut tornar, però mai trobàvem el moment. Per fi, aquest pont, fem una combinació des d'una casa que tenim a Lleida hi anem. Hi havia previsió de bon temps fins a les dues de la tarda, pensem que ja en tindrem prou, així que ben d'hora comencem a fer quilometres cap a aquest lloc tan bonic.
Quan arribem a l'estret, seguim la carretera fins a un coll, on hi ha un mirador sobre aquestes formacions, també hi ha tota una explicació de la seva formació. Parem esmorzar i ens parem apreciar el motiu del seu nom. Realment aquesta formació calcària tan capritxosa recorda un gran òrgan formar per l'aigua i el vent.
Deixem el cotxe, just on surt una camí en direcció al riu, hi ha una cadena que impedeix entrar els vehicles. Comencem a caminar pel costat del riu Guadalope seguin el seu curs, quan portem 5 minuts caminant un fort xiulet ens crida l'atenció, són unes cabres salvatges que hi ha a l'altra costat del riu, són una mare i una filla que al veure'ns s'han espantat, ara van pujant recta per la paret, mirem com van progressant per un tram que la feina que tindríem per seguir-les.
Dubtem on hem de passar el riu, anem un xic més amunt i no ho veiem clar, finalment, just davant de la via ens decidim a creuar-lo. Unes grans pedres ens ajuden i després pugem rectes fins a peu de via.
El primer llarg, és veu un xic estrany, com una gran acumulació de còdols sedimentats per l'aigua del riu. Comencem a progressar per aquest tram dret i bonic fins que perd verticalitat i per un terreny més fàcil arribem a la reunió. IV+
El segon llarg, va cercar una fissura amb un bloc encastat, aquí hi ha el pas més difícil de la tirada, costa un xic posar-s'hi, un cop estem a l'alçada del bloc, trobarem molt bona pressa al costat esquerra i ens ajudarà a passar aquest pas V+, després segueix progressant per trams verticals, però un xic allisats per l'aigua. La reunió es fa a la dreta, amb 2 parabolts i 1 pitó històric. Aquesta còmoda reunió està protegida del sol, fet que s'agraeix.
l'Ita arribant a la segona reunió.
El tercer llarg és el més difícil de la via, primer cal anar a l'esquerra per superar una placa vertical, després hi ha un parell de diedres, cal començar pel de la dreta, hi ha algun pont de roca, entre parabolt i parabolt, després cal situar-se al vell mig, i seguir progressant vertical. Realment aquest tram és molt bonic, llastima de que hi ha una mica d'herba en algun lloc que cal posar-hi els peus. En alguna ressenya diu que es pot posar un alien verd, però no fa falta, és millor posar-hi la ma, ja que la fissura és una extraordinària pressa de ma. V+, 6ª ó Aº V+.
Arribant a la tercera reunió.
Des de la tercera reunió, començo a sentir algun que altre tro, això si, bastant lluny. Mirant al sud, ja puc veure un cel negre que va venint poc a poc. Ens proposem anar un xic ràpids, perquè no ho veiem gens clar. El quart llarg, segueix per unes plaques verticals, per després passar per uns diedres a l'esquerra que ens portaran al fil de l'esperó, després seguirem per una placa un xic fina, però ben equipada fins a una savina molt gran, aquí podeu fer la reunió, nosaltres vàrem seguir per la canal fins un arbre, són 15 metres més. Vº, IV, Vº, III.
Ara, els trons i els llamps estan cada cop més propers, però curiosament a sobre nostre el cel és blau, això ens ànima a seguir progressant ràpid. Aquest llarg segueix un diedre vertical, i amb alguns passos hem de ajudar-nos amb alguna alzina. La reunió és en un replà poc definit i inestable. IVº Vº.
El darrer llarg, és molt vertical, va cercant els llocs de millor roca, ara la turmenta ja està molt propera, és una llàstima, ja que no ens deixa gaudir dels passos, progressem ràpids per arribar quan abans a dalt. V, IV, V.
L'Ita arribant a dalt, al fons podem veure el riu.
Un cop arribats a dalt, podem veure que pel nord, també està venint una altra turmenta, nosaltres estem el vell mig de les dues, tenim clar que quan s'ajuntin començarà la festa. Així que pleguem les cordes, i comencem a baixar, anem tot lo ràpids que podem. Quan arribem al primer ràpel, ja la tenim a sobre, tirem les cordes i comença a ploure, les cordes estan tenses i costa desfer els embolics, quan arribo abaix i comença el ràpel l'Ita, comença a pedregar fort, jo no la puc veure, no puc mirar amunt. La gran placa que està repelant és per on baixa tota l'aigua. Ara l'aigua entra pel coll i baixa fins a les sabates, ja no ens preocupa mullar-nos, estem xops.
Recuperem les cordes, i seguim baixant per la canal, quan veiem que hi ha una paret d'uns 10 metres fem un petit ràpel i en un tres i no res som a peu de via. Posem tot el material a les motxilles i baixem cap al riu. Sembla que la turmenta ja ha passat, ara només plou.
Ja no ens preocupa gens mollar-nos, estem xops, per tant passem el riu amb les bambes posades.
Quan arribem al cotxe, ja ha parat, sort que portem roba per canviar-nos, posem tota la roba en una bossa i cap a casa.
Malgrat les presses provocades per la turmenta, la via ens ha agradat molt perquè segueix un lògica, està totalment equipada, però no està sobre equipada i això fa que tinguis que anar cercant l'itinerari. Hi ha molts ponts de roca que també complementen els parabols.
COM ARRIBAR-HI: des d'Alcañiz seguir per la nacional que va a Terol, passeu Calanda, Alcorisa. i després trobareu una carretera que va Villarluengo, primer passareu el poble de Ejulve, i després seguireu per la carretera un xic estreta fins arribar al riu, un cop creuat, podreu aparcar a l'esquerra i a la dreta hi ha un camí amb una cadena. Seguirem el camí, primer ampla i que després es converteix amb un corriol. Un cop estem davant de la via, creueu el riu. Tot plega, des del cotxe a peu de via 20 minuts.
MATERIAL: 14 cintes exprés, algunes llargues, bagues savineres.
BAIXADA: un cop a la darrera reunió veureu una fita i a l'esquerra fa dos coll, cal anar al més alt, (hi ha una gran fita), després baixarem per una canal estreta fins un anfiteatre, al fons hi ha el primer ràpel de 60 metres. Un cop fet el ràpel seguir baixant fins que no pugueu més, hi ha un altre ràpel amb una sabina, i seguiu baixant fins a peu de via.
RESSENYA: com a primera hora no hi tocava el sol, i després estava tot moll, no vaig poder fer una bona foto, de totes maneres us adjunto la que hi ha al blog: http://antxpavil.blogspot.com/2010/11/organos-de-montoro-via-teruel-existe.html
Apa a escalar que el mon s'acaba.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem