Ja tornem a Montserrat, fa uns dies en el blog d'en Joan Asín, vàrem veure una via al Ullal de la Magdalena que havia obert en Guillem Arias. Les explicacions d'en Joan ens animen a anar-hi.
Pugem pel funicular de Sant Joan, i només comencem a caminar podem veure la Panxa del Bisbe retallada per la boira, ens parem i fem la foto, em pregunto quants cops l'hauré retratat des d'aquest lloc, ben segur que molts cops, però sempre és diferent.
La ressenya l'hem tret del blog del Joan, està molt ben feta i val la pena posar l'original.
El primer llarg és de tramit per arribar en un bosquet on hi ha dues reunions, sembla que la via coincideix amb una altra pendent d'acabar.
L'Ita arribant a la reunió.
Des de la reunió veiem els companys Toni i en Jordi que estan fent la Magdalena Superior.Ens saludem.
El segon llarg no és massa llarg, però la roca és molt bona, i permet gaudir de l'escalada.
L'Ita fent el 2on llarg,
El tercer llarg comença amb diagonal a la dreta (on tornem a trobar material d'una altra via que coincideix amb aquesta) fins a l'aresta on puja uns metres verticals per tornar a l'esquerra en diagonal. Nosaltres l'hem fet sense estreps, amb A0, però penso que és podria forçar amb lliure modificant la 2ª reunió, així el fregament de les cordes seria menor i permetria gaudir més d'aquest llarg i el segon quedaria més complert. Tot i que hem tingut cura a l'hora de passar les cordes i, que fins i tot he tret alguna assegurança, el fregament de les cordes ha estat fort.
L'Ita assegurant a la segona reunió.
Mentre vaig pujant intento recordar la via Cerdà, tinc dubtes si l'havia fet o no, quan arribo la reunió vaig recordant i si que l'havia fet, m'he recordat que vàrem baixar des de dalt per la canal un dia que havíem fet la Magdalena Superior, però no puc recordar pràcticament res més, que hi farem, un es fa gran.....
L'Ita lluitant amb l'A0
El quart llarg és veu bonic, dret, roca bona, l'Ita no s'ho pensa dos cops, aquestes tirades són les que li agraden i poc a poc va pujant, gaudint de la verticalitat i dels còdols.
Poc a poc va marxant capa l'esquerra fins que la deixo de veure i ja em crida que ha arribat.
Sortint de la via amb la Magdalena Inferior al darrera.
Sempre m'agradat fer una fotografia a dalt d'aquestes agulles amb el fons el Monestir.
La via ens ha agradat, només modificaria el segon llarg, però sempre és fàcil opinar quan la feina l'ha fet un altre. Segurament d'aquí un temps la repetirem.
Material: 16 cintes exprés i un estrep per anar més tranquils amb el fregament de les cordes.
Apa, a escalar que el mon s'acaba.
Veig que la via us va agradar, la poso a la llista de pendents.
ResponEliminaJo, que xula, crec que serà la propera a Montserrat, gràcies per les fotos, es veu molt bé la via. Fins aviat
ResponEliminaVa ser un sorpresa, com dius llàstima del traçat del tercer llarg per que els còdols permetent apurar el lliure. Enhorabona.
ResponEliminaJaume i Cucs: penso que us agradarà força.
ResponEliminaJoan: veig que coincidim, penso que en Guillem podria canviar la reunió, tampoc li costarà massa, hi ha lloc per fer-ho.