Deixem la furgo al més alt possible, al costat de l'Hotel més alt del Formigal, de fet, el camí volta a l'hotel. El dia està estrany, sembla que en qualsevol moment pot començar a ploure, però per contra ens brinda unes llums fora de lo normal.
Quan comencem a caminar cap al coll, ja veiem que un mes enrere aquests prats eren un espectacle de color provocat per la flora., tot i així ens parem més d'un cop només per admirar l'entorn.
Poc abans d'arribar el coll ens creuem amb un ramat de vaques i vedells que no les hi fa massa gracia que els hi invadim el seu terreny.
Un cop arribats al coll, veiem que la boira està enganxada lleugerament per sota dels tres mil metres, però el sol que entra per les clarianes ens alegra el paisatge.
Un cop superat el coll, i pujant per la vessant contraria ja podem veure la punta principal de la Foratata. Els xiulet de les marmotes, sembla que vagin avisant d'una a l'altra de la nostra arribada. Amb atenció podem veure com des de la punta d'una roca van xiulant...
No ho tenim clar, el temps està incert, però sabem que anem a un itinerari sense problemes i amb dificultat controlada.
Ja estem arribant al coll, on haurem de baixar uns 30 metres, per un terreny inestable fins a trobar la vira de la cara sud, que seguirem fins un lloc on es veu que ja comença la grimpada.
Donat que portem la corda, ens encordem i anem seguint les senyals vermelles. Alguns passos ens assemblen més difícils de IIº, i una mica exposats a la caiguda de les pedres. De totes maneres, cada 30 metres trobarem alguna cinta passada per algun bec de roca que ens permetrà parar i assegurar-nos i al baixar fer algun ràpel si fa el cas.
L'ascensió ens recorda les grimpades del Pedraforca, amb un calcari una mica fragmentat que ens fa recordar que possiblement ens hauria anat molt bé portar el casc.
Ràpidament anem guanyant alçada, el camí està molt ben assenyalat amb els punts vermells.
Arribats a un collet, passem a la cara Est, ja ens assembla que estem arribant a dalt.
En alguns trams l'acumulació de pedra solta ens fa anar amb molta cura.
Ja som dalt, estem contents perquè el dia ens ha deixat fer aquesta ascensió tan bonica.
Envoltats dels 3.000 de la zona, la boira i el solet gaudim d'aquest cim. La baixada és delicada, segur que es baixa desgrimpant i sense corda, però el terreny inestable obliga anar amb molt de compte i si es vol fer algun ràpel. Nosaltres hem vist un grup de tres que anaven sense corda i ens han fet patir, però cada un és lliure d'anar com vulgui a la muntanya.
Un cop situats novament al coll, decidim pujar a la Foratata Occidental de 2.295 metres, la tenim a tocar i val la pena.
Sembla que fa dues puntes i per estar segurs fent les dues.
Intentem seguir per fer la travessa, però arribats a un punt veiem que la cosa es complica i optem per retornar per on hem pujat. El temps no està per bromes.
Les clàssiques taques blanques dels Infiernos, des d'aquí sembla neu.
Ens agradat fer aquest cims, penso que el mal temps ens ha fet una mala passada, però també hem estat de sort, ja que d'aquesta manera hem pogut fer aquests dos cims.
Horari: 2,30 de pujada.
Dificultat: IIº, IIIº.
Material: casc i corda al gust.
Itinerari molt bonic i amb unes grans vistes al Balaitus, Infiernos, etc....
Unes fotos magnífiques, felicitats !!!
ResponElimina