Pic de la Solana de Llauset - Via Antiparques - 07-08-2012

Seguim les nostres vacances pel Pirineu, hem canviat de lloc, ara estem a la Pressa de LLauset, demà volem anar a fer una escalada al Pic de la Solana de Llauset. Després de pujar la carretera que passa pel poble d'Aneto i segueix pujant i pujant fins que passem un túnel que ens deixa a l'aparcament de la Pressa de Llauset. Quan arribem al vespre, hi ha pocs cotxes aparcats, algunes furgonetes que es preparen per passar la nit. El lloc és tranquil, impressionant, i bonic. 

Al matí, quan sortim per començar a pujar el coll, quedem impressionats per les vistes sobre el Llac de Llauset i els cims del Vallibierna  i el Culebres. Ja veiem que hem escollit bé.

Quan sortim al coll tenim una vista molt bona sobre els estanys d'Anglos. No veiem a ningú, estem tranquils en aquesta vall.

Conforme ens apropem al peu de via, cada cop ens quedem més meravellats de la tranquil·litat que es respira. Al fons podem veure el Pic del Russell.

Quan trobem els parabols de la primera reunió, deixem les motxilles ens equipem i anem a peu de via. Resulta estrany trobar una reunió a mig camí. El primer llarg va pujant per unes plaques cercant un esperó marcat que no el deixarem fins el cim.

Sense trobar passos de dificultat, anem progressant buscant la part més interessant.

L'Ita arribant a la feixa de la primera reunió. 

Després cal fer un canvi de reunió pujant un tram per un herbei.

El segon llarg comença per una canaleta per anar a cercar una placa molt marcada on hi veurem els parabolts. Els passos d'aquesta placa són força bonics.

 De la reunió sortim per la dreta anant a buscar altra cop l'esperó, on seguirem progressant seguint la part més esvelta.

 L'Ita pujant el tercer llarg. 

La seva orientació NE, fa que poc a poc anem perden el sol.

 El quart llarg comença amb una bavaresa molt bonica i que s'ha d'equipar, un alien groc ens assegura el pas, després perd verticalitat fins a la reunió.

 El darrer llarg, segueix una placa molt bonica, sense dificultat, però que et permet gaudir del lloc i de l'escalada.

 L'Ita sortint de l'esperó.

 El cim de la Solana de Llauset.

 L'Ita fent país a la darrera reunió. Des d'on amb una desgrimpada arribem a un collet, després seguirem baixant uns 15 metres i trobarem un ràpel de 25 metres.

 En Manel fent el ràpel, després seguirem baixant seguint les fites fins on hem deixat les motxilles.

 De tornada baixant capa la pressa de Llauset.

 No podem deixar passar aquesta vista, el lloc s'ho mereix. 

Ressenya treta d'un bloc on indica la procedència de onaclimb. 

Aproximació: des de l'aparcament de la pressa de Llauset, passarem el túnel i deixarem el camí que va al Vallibierna per seguir per la pista. Arribats a una senyal indicadora, veureu que surt un corriol que comença amb unes escales, el seguim i ràpidament guanyarem alçada i amb un tres i no res serem el coll. Aquí, hem de sortir a l'esquerra seguint unes fites que van a mitja alçada de la tartera. Quan estem sota la paret, haureu passat uns parabols blancs de la Via Roca Viva i després ja trobareu el grocs d'aquesta via. Deixeu les motxiles i seguiu un xic més fins que ja veureu que podeu baixar a peu de via. Total 45 minuts.

Descens: des del cim baixar per una canal fins un collet, d'aquí seguirem baixant fins que veurem a l'esquerra un ràpel. Passem una sola corda (25 metres de ràpel) i després seguirem baixant seguint les fites que ens menaran a la primera reunió on haurem deixat les motxilles. 

Material: via equipada amb parabols, però que cal portar un joc de friends per reforçar les tirades. Totes les reunions estan equipades. Portar 10 cintes. 

Horari: 2 hores i 20' per la baixada fins a peu de via

Ens agradat el lloc, la tranquil·litat, i l'escalada està prou bé, en el conjunt val la pena anar-ho a conèixer.