Valldan - Pical del Xel - Via Esperó del Silenci - 19-02-2012

Per fi, sembla que aquest cap de setmana no farà tant fred, escollim una escalada a la Valldan, no hi hem estat mai i sembla interessant.

 Quan arribem al poble per la tarda podem veure totes les parets il·luminades per les llums de l'Oest, sembla força tranquil. Donem un tom pel poble.

Valldan és un poble del terme d'Oden, petit, mig abandonat, al més important és el càmping, ja que el carrer major no té més de 8 cases, i algunes en runes.També, hi ha una sèrie de masies que també en formen part.  

 Algunes cases han estat restaurades, però encara n'hi ha que estan a punt de caure, tot plegat li dona un encant.

Al lluny, ja podem endevinar l'esperó del silenci i el lloc de la baixada, resulta molt impressionant el gran sostre que hi ha just sota l'esperó.
Avui quan ens hem despertat, hem quedat bocabadats al veure que estàvem totalment envoltats per grans cotxes i munt de gossos, sembla que van a la cacera del senglar. No estem tranquils, ja que hem de creuar just per on tenen previst fer la batuda. Parlem amb el cap de colla i ens diu que comencen més a l'oest i que tenim temps de pujar fins a peu de via, segurament quan baixem ja hauran acabat. Sembla que el dia tranquil que buscaven no serà tan tranquil.
Tot seguit marxem i pugem per la pista fins una bassa on començarem a pujar tot dret fins a peu de via. 

El primer llarg, no té massa dificultat (IV+), pugem recte com si anéssim sota mateix del gran sostre. Cal passar un petit diedre i després una placa i ja som a la reunió.  

 A peu del segon llarg, el caos de blocs que s'han anat desprenent, cal situar-nos just sota mateix on comença el segon llarg, així podrem assegurar millor el primer de corda. (La Ita a la primera reunió).

El segon llarg és curt d'uns 15 metres, però és força variat, primer un parell de passos en lliure, després una mica d'artificial per superar una balma i un petit sostre i finalment uns passos de xemeneia amb bones presses fins entrar a la reunió. (Entrant a la xemeneia). 

 La Ita sortint de l'artificial i entrant a la xemeneia. 

 El tercer llarg, és un xic estrany ja que és un flanqueig a l'esquerra, però les assegurances queden un xic baixes, malgrat tot és un gran llarg, impressionant i a la vegada bonic. Cal tenir cura que el segon escali bé, ja que els passos són igual d'obligats, per un que per l'altre. (La Ita entrant a la tercera reunió).

El quart llarg és bonic i elegant, la roca és prou bona i l'equipament adequat. Sortim de la reunió per la dreta, després haurem d'anar pujant en flanqueig ascendent anant a cercar el fil de l'esperó, just on farem la quarta reunió.  (La Ita pujant el quart llarg).

Ja hi som, tot al que hem fet era per evitar el gran sostre i pujar per aquest imponent esperó. Primer sortim per l'esquerra, i després pel fil de l'esperó. La roca és bona, però hi ha algun pas que cal tenir cura amb la roca. (En Manel pujant la cinquena tirada).

 Des de la 5ª reunió podem veure a la Ita a la quarta, certament força impressionant.

 (La Ita entrant a la cinquena reunió).

El darrer llarg pujar pel mateix esperó, però és una mica més senzill i està molt ben equipat. 

 Quan arribem a d'alt, val la pena donar una ullada a la vall, és francament bonica, tranquil·la, bé, sinó us trobeu amb la cacera del senglar.

Via totalment recomanable, però és una via per escaladors amb experiència, ja que, malgrat està molt ben equipada, té un cert compromís per la qualitat de la roca. 

La Baixada, és per l'oest, heu d'anar fins un segon collet, on hi ha una fita; el primer ràpel és de 40 metres i un segon de 2O metres, tots dos molt ben equipats.

Per arribar el poble de Valldan, haureu d'agafar una carretera que surt a la dreta un cop passat Oliana. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!