Serra de l'Obac - Excursió Hospital de Sang - La Pola - Paller de Tot l'Any. 5-1-2012

Avui, dia per dia, fa un any que vàrem anar a l'Hospital de Sang i vàrem tenir el goig de veure la guineu. Animats per aquest record, amb l'Oriol avui hem volgut repetir l'excursió. 

Des de l'Alzina del Sal-lari hem enfilat ràpids capa el Coll de Boix, de fet el fort vent i la sensació de fred animava a no parar-se massa. Sense donar-nos compte hem arribat al coll, aquí el vent del nord encara es feia nota més, però hem parat per veure un dels encants de la Serra de l'Obac que és poder observar des d'un  mateix punt Sant Llorenç i Montserrat. També, i malgrat el dia emboirat que feia, hem pogut veure l'escassetat de neu que hi ha el nostre Pirineu.  

Mirant a La Mola el temps semblava força pitjor, hi ha hagut algun moment que a l'horitzó donava la sensació que estava queien algun ruixat, ben segur que poca cosa.  

 El fort vent fa les boires estirades i a la vegada encisadores i diferents a les que estem acostumats a veure. La Muntanya de Montserrat està imponent a nostre horitzó.
Des del Coll de Boix hem baixat a cerca la pista forestal (segueixo pensant que no tenia ni té cap sentit aquesta pista) que després seguim avall fins arribar a trobar el corriol que ens porta sobre el turonet  que hi  ha sobre el mateix Hospital de Sang, aquí ens parem una estona a esmorzar i a cridar i xiular a la guineu, però està vist que avui no és el nostre dia de sort, estem una estona aguantant el vent i la nostra amiga no ve.  Totes les il·lusions se'n van a norris, que hi farem, avui segur que està al seu cau més tranquil·la que aquí fora. Donem l'excusa que hi ha diverses colles que porten gossos i ben segur que no deuen ser massa amics.
Després, baixem a l'Hospital de Sang, on la fem petar una mica amb altres colles sobre el tema del dia, la guineu, ràpidament s'inicia una amigable discussió sobre qui la vist més cops, qui la va veure primer, qui fa més anys. Sense cap mena de dubte, aquest animal s'ha convertit amb una referència de la Serra de l'Obac.

Tot seguit enfilem capa la pista novament, la creuem i seguim direcció a La Pola , el camí és agraït, resguardat del vent i molt ben traçat, sense donar-nos compte ja som la La Font de la Pola.

Aprofitem per aturar-nos un moment i veure que està molt ben conservada, l'aigua està molt neta i dona gust com està tot. Seguim capa el Coll de Tres Creus.

El passar per La Porquerissa ens parem una mica a gaudir de les vistes sobre el Paller de tot l'Any. Com anem bé de temps ens decidim anar-hi. 

El Paller de Tot l'Any és esvelt i es fa notar per la seva ubicació. Excel.lent atalaia per veure Montserrat. 

Des del Coll de Tres Creus enfilem cap al nostre objectiu, el camí que segueix per la carena fins arribar-hi i les vistes sobre La Pola  a un cantó i La Roca Salvatge l'altre ja justifiquen l'excursió.

Ben tornats al Coll de Tres Creus i meravellats de les vistes de cada cantó, comencem a baixar capa l'Alzina  del Sal·lari.  

Malgrat no hem vist la nostra amiga, l'excursió ha estat molt agradable i hem pogut gaudir d'unes vistes molt boniques. Hem aprofitat molt bé aquesta matinal.