Montserrat - Cajoleta - Via Esquivabolas 14-01-2012

Quan m'he llevat he mirat el termòmetre del patí de casa i estàvem a 2º sota cobert. El dia es presentava fred, addicionalment, com acostuma fer en aquest mes de gener, les boires estan començant aixecar-se. No tenim pressa, ja que esperem que als vols de migdia pugin una mica les temperatures.
A les 11 arribem al peu del camí del Bassal del Gats o dels francesos, veiem que encara està tot gebrat, novament mirem el termòmetre del cotxe i seguim a 2º. Ben abrigats, comencem a pujar pel camí dels francesos, cal reconeixer  que aquest camí és molt bonic i poc a poc anem guanyant un bon desnivell, el premi és l'arribada al Coll del Bassal del Gats i podem veure l'espectacle dels Ecos envoltats per les boires joguetones, que voltes ens deixen que ens toqui el sol i a voltes ens deixen a l'ombra. Això si, segueix el fred  i ara es fa notar més, ja que fa una mica d'aire.

Avui anàvem a l'idea de fer La Petita Aran de la Cajoleta, però quan guitem des del coll, ja veiem que les dues vies estan plenes. Poc a poc, anem baixant en direcció al Torrent de Migdia, i després enfilem el camí dels Ecos fins a peu de via. 

Veient que la gent que feia la via La Petita Aran estaven encallats en el 2º llarg, i per altra banda el fred que feia, ens posem tota la roba que tenim i a escalar l'Esquivabolas. L'Ita fa la primera i la segona tirada juntes, fet que ens obliga a pujar uns 15 metres junts, cap problema és molt fàcil . Quan arriba a la reunió encara hi ha un company de l'altra cordada. Aquest primer llarg és senzillet i molt ben assegurat.  

El segon llarg, surt en flanqueig a l'esquerra, un xic més vertical, cal tenir cura amb alguna llastreta, després, hi ha un tros vertical i un altre tros en franqueig a l'esquerra per anar cercar l'aresta, per seguir-la fins a la reunió.

L'Ita en la 1ª reunió.

 

 Cercant l'aresta, després hi ha el pas de V

Un cop a dalt podem veure perfectament totes les vies dels Plecs del Llibre, durant uns anys, fer-les totes va ésser un dels meus objectius, mentre les vaig repassant vaig recordant cada una de les ascensions. També, em ve el record del company que les vaig fer i que ja no ens pot acompanyar. 

 La Cajoleta vista des del Coll del Bassal dels Gats, es veu esvelta i bonica, però quan arribes el cim, queda molt reduïda, ja que les agulles que l'envolten la fan molt petita, però per contra la vista que té és impressionant.

 Ens mirem com estan fent l'Aresta Arcanons, per mi una de les escalades més boniques de Montserrat i que no pot faltar a cap escalador Montserratí. Avui, segur que els hi costa més, ja que el fred segueix intens.

 L'Ita muntant el ràpel, amb tot el Torrent del Migdia al fons i les boniques Atalaies retallades a les boires.

Un cop a baix desfem el camí fet, i quan arribem el Torrent del Migdia, no podem marxar sense admirar-lo.

Via ben aconseguida, una bona alternativa per pujar La Cajoleta i així poder gaudir d'aquestes vistes. Amb un dia de bon temps interessant encadanar-la amb una altra via del Montgròs