Aquesta època de l'any cal pujar per la pista de Vallibierna amb els autobusos que fan aquest itinerari, també estàs condicionat als seus horaris, però hem de dir que quan hi ha molta gent, també ho gestionen. El llac de Llossàs a 2.493 requereix una parada i així ho fem, està molt tranquil, sense gent, aprofitem per fer un petit esmorzar.
Encara que no som a la millor època, les flors ens acompanyen durant tot el camí.
Després seguim per una pas estret que ens porta directament al Llac petit de Llossàs a 2540 metres, arribats aquí, tenim dues possibilitats començar a pujar per uns trams molt drets o seguir progressant fins el fons de la Vall i després girar a l'esquerra directa per sota del Rusel.
Ara ja veiem el darrer tram, però abans haurem de pujar per el vell mig del blogs, el camí està ben trobat ja que va cercant els llocs ho hi ha herba o unes grans lloses que afavoreixen el pas.
Situats a la vertical del cim, hem de pujat per un tram una mica delicat, ja que hi ha molts blogs solts, però poc a poc, anem guanyant alçada i sense donar-nos compte ja som pràcticament al cim.
La foto de rigor al cim, estem contents, ja que hem pujat molt bé, amb un dia meravellós, i amb molt bones vistes. Certament, darrera nostre podem veure la creu de l'Aneto i sentir els crits de joia dels que arriben al cim. Nosaltres estem més tranquils, només hem trobat un noi que acabava de de fer la Cresta de Salenques amb solitari i un esquirolet que està pendent de les engrunes que ens cauen.
La visió sobre l'espatlla d'Aneto i l'Aneto és extraordinaria.
i si mirem en direcció al Margalida i la Cresta de Selenques, no cal dir res més.
Poc abans d'arribar el Cim hi ha dos bivacs molt ben acondicionats, que ben segur que les cordades que van tard fent Salenques fins Aneto segur que els aprofiten. De totes maneres és un lloc ideal per fer bivac.
El temps comença a canviar, i les boires de la tarda fan acte de presència per sobre dels cims del Rusel i el Margalida.
Ara ens toca baixar, i ho fem directes al llac superior de Llossàs, el Camí està molt ben marcat amb els corresponents pedrons.
Anem d'hora i volem aprofitar la tarda, fem una bona parada al mateix lloc on hem esmorzat aquest matí, però ens mengem uns entrepans i una mica de fruita. Aprofitem per fer una estiradeta tot prenent la mica de sol que ens queda.
Després seguim en direcció a la Pleta de Llossàs, estem gaudint d'un paisatge meravellós.
La Pleta de Llossàs, és un lloc fantàstic, on l'aigua va corrent amb una tranquil·litat i un silencia que només es trenca amb el salt d'alguna truita.
Per aquest lloc no es pot passar corrent, requereix parar i veure el que ens envolta.
Lluny queda el cim, però molt aprop les vivències que hem gaudit pujant aquesta muntanya, segur que més d'un cop en parlarem d'aquesta excursió.
Encara que no som a la millor època, les flors ens acompanyen durant tot el camí.
Després seguim per una pas estret que ens porta directament al Llac petit de Llossàs a 2540 metres, arribats aquí, tenim dues possibilitats començar a pujar per uns trams molt drets o seguir progressant fins el fons de la Vall i després girar a l'esquerra directa per sota del Rusel.
Ara ja veiem el darrer tram, però abans haurem de pujar per el vell mig del blogs, el camí està ben trobat ja que va cercant els llocs ho hi ha herba o unes grans lloses que afavoreixen el pas.
Situats a la vertical del cim, hem de pujat per un tram una mica delicat, ja que hi ha molts blogs solts, però poc a poc, anem guanyant alçada i sense donar-nos compte ja som pràcticament al cim.
La foto de rigor al cim, estem contents, ja que hem pujat molt bé, amb un dia meravellós, i amb molt bones vistes. Certament, darrera nostre podem veure la creu de l'Aneto i sentir els crits de joia dels que arriben al cim. Nosaltres estem més tranquils, només hem trobat un noi que acabava de de fer la Cresta de Salenques amb solitari i un esquirolet que està pendent de les engrunes que ens cauen.
La visió sobre l'espatlla d'Aneto i l'Aneto és extraordinaria.
i si mirem en direcció al Margalida i la Cresta de Selenques, no cal dir res més.
Poc abans d'arribar el Cim hi ha dos bivacs molt ben acondicionats, que ben segur que les cordades que van tard fent Salenques fins Aneto segur que els aprofiten. De totes maneres és un lloc ideal per fer bivac.
El temps comença a canviar, i les boires de la tarda fan acte de presència per sobre dels cims del Rusel i el Margalida.
Ara ens toca baixar, i ho fem directes al llac superior de Llossàs, el Camí està molt ben marcat amb els corresponents pedrons.
Anem d'hora i volem aprofitar la tarda, fem una bona parada al mateix lloc on hem esmorzat aquest matí, però ens mengem uns entrepans i una mica de fruita. Aprofitem per fer una estiradeta tot prenent la mica de sol que ens queda.
Després seguim en direcció a la Pleta de Llossàs, estem gaudint d'un paisatge meravellós.
La Pleta de Llossàs, és un lloc fantàstic, on l'aigua va corrent amb una tranquil·litat i un silencia que només es trenca amb el salt d'alguna truita.
Per aquest lloc no es pot passar corrent, requereix parar i veure el que ens envolta.
Lluny queda el cim, però molt aprop les vivències que hem gaudit pujant aquesta muntanya, segur que més d'un cop en parlarem d'aquesta excursió.Cim del Tempestats 3290 metres.
Pujada per la Vall de Llossàs, i baixada pel mateix lloc.
1300 metres de desnivell que es fan bé en 4 hores de camí.
Sense cap dificultat especial, només cal tenir cura amb els blogs del darrer tram.
Hola parella, així que gaudint de la fresca dels cimals! nosaltres ja tornats del campament de la UES hem aprofitat per tornar-hi i ahir amb la Núria fèiem el Posets i la Dent de Llardana, un dia magnífic si tenim en compte que el djous va anar fent el tonto mig plovent mig fent sol...
ResponElimina