Segon dia d’activitat d’aquestes vacances, ens hem traslladat a la Vall de Cardós, (Pallars Sobirà), volem fer el Pic de Certascan 2853 m. No resulta massa fàcil, ja que per arribar-hi cal anar amb uns taxis per la pista de Tavascan a Romedo fins a Canalada. Bé, resulta que aquesta pista és de propietat privada i els horaris els marca el propietari del vehicles, fet que per fer el Cim cal corre, ja que d’altre forma no hi ha manera de fer-ho en el dia. Nosaltres, i gràcies a una forta discussió, hem aconseguit un horari especial i hem pogut anar una mica més tranquils.
Aquest cim ens feia especial gracia, per diverses raons; ja l’havíem intentat en esquí de muntanya fa molts anys i el mal temps ens havia fet recular, també sabíem que té una bona vista, i finalment té l’Estany de Certescan que resulta que és el més gran de tot els Pirineus.
Finalment hem aconseguit sortir a les 10 del matí arribant a la Canalada a les 11 del matí, acordem amb el taxista que arribarem a les 5 de la tarda. És molt tard, però avui donen una previsió del temps immillorable, sol per tot el dia.
Animats pel bon temps, i condicionats pel temps, decidim anar per feina i pujat al més ràpid possible i si cal ja ens anirem parant a la baixada.
Estem de sort, avui la cascada produïda per l’obertura de les aigües del llac, està molt gran, les aigües baixen amb molta fúria fins a una petita pressa, on són xuclades per produir electricitat. Certament, les obres que es varen fer per absorbir aquesta quantitat d’aigua varen ser faraòniques i més per l’època que es varen fer.
Pugem ràpidament fent ziga-zagues pel costat de la cascada fins arribar sota mateix del refugi, ara ja podem veure el Pic de Certascan, sembla força lluny. 
Seguim caminant fins el Refugi, tot passant pel lloc on controlen la sortida del llac. Avui, hi ha molta més aigua de la que hi ha normalment.
Resulta impressionant!!!
Un cop passats el Refugi, parem uns minuts a veure el llac i a esmorzar una mica.
Comencem a pujar en direcció al coll de Certascan a 2600 metres, tot voltant el llac. Al fons la Pica d'Estats.
Un cop passat el coll i en direcció al cim , observem els Estanys Blaus just a la vall que puja de Noarre.
Si, ja som el cim del Pic de Certascan 2853 m, hem pujat a un ritme trepidant ja que hem estat 2 hores i quart. Estem contents i ho celebrem desplegant la Senyera.
Cal anar en direcció NO uns metres per veure l’Estany Blanc, molt més petit però igual d’elegant.
Tot baixant podem veure al fons el massís de les Maladetes amb molt poca glacera.
Abans de baixar en direcció al Refugi ens acomiadem del llac més gran dels Pirineus.
El Refugi a 2240 m, està força ben cuidat.
Pic de Certascan (2853 m)
Aquest cim ens feia especial gracia, per diverses raons; ja l’havíem intentat en esquí de muntanya fa molts anys i el mal temps ens havia fet recular, també sabíem que té una bona vista, i finalment té l’Estany de Certescan que resulta que és el més gran de tot els Pirineus.
Finalment hem aconseguit sortir a les 10 del matí arribant a la Canalada a les 11 del matí, acordem amb el taxista que arribarem a les 5 de la tarda. És molt tard, però avui donen una previsió del temps immillorable, sol per tot el dia.
Animats pel bon temps, i condicionats pel temps, decidim anar per feina i pujat al més ràpid possible i si cal ja ens anirem parant a la baixada.
Estem de sort, avui la cascada produïda per l’obertura de les aigües del llac, està molt gran, les aigües baixen amb molta fúria fins a una petita pressa, on són xuclades per produir electricitat. Certament, les obres que es varen fer per absorbir aquesta quantitat d’aigua varen ser faraòniques i més per l’època que es varen fer.
Pugem ràpidament fent ziga-zagues pel costat de la cascada fins arribar sota mateix del refugi, ara ja podem veure el Pic de Certascan, sembla força lluny. 
Seguim caminant fins el Refugi, tot passant pel lloc on controlen la sortida del llac. Avui, hi ha molta més aigua de la que hi ha normalment.
Resulta impressionant!!!
Un cop passats el Refugi, parem uns minuts a veure el llac i a esmorzar una mica.
Comencem a pujar en direcció al coll de Certascan a 2600 metres, tot voltant el llac. Al fons la Pica d'Estats.
Un cop passat el coll i en direcció al cim , observem els Estanys Blaus just a la vall que puja de Noarre.
Si, ja som el cim del Pic de Certascan 2853 m, hem pujat a un ritme trepidant ja que hem estat 2 hores i quart. Estem contents i ho celebrem desplegant la Senyera.
Cal anar en direcció NO uns metres per veure l’Estany Blanc, molt més petit però igual d’elegant.
Tot baixant podem veure al fons el massís de les Maladetes amb molt poca glacera.
Abans de baixar en direcció al Refugi ens acomiadem del llac més gran dels Pirineus.
El Refugi a 2240 m, està força ben cuidat.
Pic de Certascan (2853 m)Accés: Pista de Tavascan a Romedo que cal deixar a Canalada. Si voleu pujar amb taxi haureu de comptar que val 22€ per persona i que els horaris són molt ajustats.
Horari de 2,15 a 3 hores efectives.
Descens: cal baixar pel mateix camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem