dissabte, 28 de febrer del 2015

Pic Castellas - Alós de Balaguer - Via Lo Nik Gall-Lastir - 28/02/2015

Per raons familiars feia dies que no havíem pogut anar a escalar. Aquesta setmana en feia gracia sortit amb la furgoneta i hem recordat que fa molts anys vàrem anar la Via Olga Frontera Alós de Balaguer, just fa uns dies vàrem veure que en Joan Asín i en Jaume Planell havien anat a fer una via nova al costat d'aquesta i la deixàvem prou bé.

No ens ho pensem massa i sortim el divendres al vespre de camí Alós de Balaguer. A la nit arribem al final de la pista, aparquem i ens posem a sopar. Després surto i puc veure el reflex de la lluna en el riu. Certament som afortunats de poder gaudir d'aquest lloc.

 A les 8 del matí  estem a zero graus, però a la paret ja hi comença a tocar el sol. Esmorzem tranquil·lament i al cap d'una estona ja arriba un cotxe. Efectivament són escaladors, ens diuen que van a l'Olga Frontera.

Aparcats a peu de via...

El lloc és bonic de veritat.

Ens preparem i en un tres i no res ja som a peu de via, mirem i en un moment han arribat 6 cotxes, sort que anem davant, perquè hi hagut un moment que he pogut comptar fins a 14 persones en 3 vies.

El començament de la via podem veure el nom de la via, així que no ens perdérem pas. La primera tirada la fa l'Ita, i malgrat que no és massa difícil progressa molt ràpid. Aquest llarg segueix unes plaques molt boniques i amb les assegurances justes i necessàries. R1 30 metres IVº

Fent el segon llarg.
Quan començo a pujar el primer llarg de segon arriben el Toni i en Mingo que van a la via del costat, durant tota l'escalada anirem fent-la petar. 

El segon llarg, té una sortida dreta, però amb unes presses excel·lents semblen seleccionades, després va pujant vertical fins el tercer parabolt que cal anar un xic a l'esquerra i després fins un bosquet on hi ha la segona reunió. R2 30 metres IV+


 Sortint de la segona reunió.

La tercera tirada és una grimpada de III, però que cal anar molt en compte amb els blocs. R3 30 metres III.

Després cal fer un flanqueig a la dreta  fins a situar-nos sota d'una gran placa. R3 bis, 15 metres.
l'Ita començant el 4art llarg.

 La quarta tirada és veu impressionant, bona roca, vertical , una tirada per gaudir de l'escalada. L'Ita no s'ho pensa dos cops i comença escalar, i ben ràpidament arriba a la reunió.  R4. metres Vè.

 Entrant a la 4ª reunió. 
Sembla que el llarg anterior li ha agradat molt que vol fer el cinquè, però finalment la convenço i me la deixa fer.

La cinquena tirada, té la mateixa tònica que l'anterior, però possiblement té trams més verticals, però amb presses més grans. Total un llarg per gaudir.  R5. 30 Vè.

De la reunió cinquena sortirem per la dreta, primer per un tram una xic trencat, però poc a poc es va situant en una placa amb bona pressa i que permet una escalada franca.  R6 30 metres Vè.

DESCENS:
Des d'aquí cal anar a cercar un collet a dreta, que amb un ràpel de 25 metres ens situarem en una canal. No baixeu la canal encara que us sembli que s'hi ha baixat. Just on acaba el ràpel surt un diedre/canal que us porta en una aresta on trobareu el següent ràpel d'uns 30 metres. Des d'aquí ja podeu baixar caminant fins a trobat el camí que us portarà al cotxe.

Material: 10 exprés, bagues per les savines, i nosaltres hem posat un alien groc en el segon llarg, i un de verd en el 6è. 

Bones vistes mentre baixem.

Us deixo enllaç al bloc del Joan Asín on trobareu la ressenya

FELICITATS ALS OBRIDORS!!!.

dissabte, 7 de febrer del 2015

Penya Segat La Falconera - Garraf - Via Morgan El Pirata 07/02/2015

Després d'aquests dies de neu i fred, volíem anar en un lloc arrecerat i assolellat. Ens sembla que arran de mar, farà menys fred, així que tornem a La Falconera, avui escollim la via Morgan El Pirata.

 Vistes del Port de Garraf.

Arribats a peu de via, en trobem amb en Guillem Arias amb un company que van la via del costat. Durant l'ascensió ens anirem veien i també l'anirem fent petar.

Començant el primer llarg


El primer llarg comença per un tram vertical i estrany fins arribar al primer buril, després seguim en vertical, per anar un xic a la dreta i tornar a l'esquerra on després ja entrarem a la reunió.  Uns 5 metres més amunt al costat del pi trobarem una altra reunió. És millor fer la reunió a la segona. R1 20 metres IV+ V/ 6ª, V.


En Guillem Aries fent el primer llarg de la via del costat.



 Fent el segon llarg


 El segon llarg surt recte amb un pas complicat per sortir de la reunió que hi ha al costat del pi, després ve un tram més fàcil amb tendència a la dreta per anar a cercar uns diedres que ens portaran al fil de l'esperó. Reunió 2, 25 metres V+, IV, V.




La segona reunió. 


Anant a cercar l'esperó. 


 Darrer llarg sense massa dificultat però per gaudir de l'escalada i de l'entorn. 


 L'Ita entrant a la 3ª reunió.


 Foto al costat de la 3ª reunió.

Des de la segona reunió anem en direcció a l'esquerra i entrem en un tram fàcil fins arribar a l'espero que ens portarà sota l'aresta final. R3. 30 metres IV, IV+.




Després un pas bonic i vertical, i ja som a l'aresta, on ja sense cordes seguirem fins el cim.


 Ja l'aresta final. 


Gran pedró en el cim.


Us adjuntem la ressenya del Bloc d'en Joan Asín que està molt ben feta. Gràcies Joan.

Material: 8/10 exprés i alguna cinta llarga pel segon llarg.

Apa a escalar que el mon s'acaba. 

dissabte, 31 de gener del 2015

Malanyeu - Paret del Devessó - Via Epirimountains - 28/01/2015

Seguim de vacances i avui hem escollit Malanyeu, pensem que no hi haurà gent, que estarem tranquils i podrem gaudir d'aquesta contrada que tant ens agrada, però darrerament i, des de que s'ha popularitzat sempre hi ha molta gent i li he agafat una mica de mania.

Arribem i fa força fred, 2,5º, confiem que a la paret estarem bé, però es veuen unes boires fines que ens faran la guitza. Mentre baixem pel camí, veiem restes de neu d'aquests dies passats. També, contemplem la talada de pins que han fet, no sabem si ha estat del vent o si realment han esclarissat el bosc.
 Només per aquesta vista sobre el Pedraforca ja val la pena pujar a Malanyeu. 
 Clàssica vista camí a les vies.
 Sempre ens agrada passar per davant de l'església. 
Que bé que s'està a l'estiu i quin fred que fa l'hivern en aquest tros obac. 
 Ja som a peu de via.
 El primer llarg de 35 metres, és la típica tirada d'aquesta paret, anar progressant pels forats. Està generosament equipada amb espits tots molt ben col·locats. Aquest llarg resulta una tirada per gaudir de l'escalada de Vé grau.
 R1 35 metres Vé. 11 assegurances. Reunió en un replà molt còmoda.
 El segon llarg, segueix la mateixa tònica del primer, bona roca, bon equipament i una dificultat que es deixa fer. L'Ita no s'ho pensa dos cops i ja està fent aquest llarg tan bonic.
 R2. 30 metres 7 assegurances. Vé.
 El tercer llarg comença per un tram fàcil fins arribar sota d'un diedre, on podem muntar una reunió per evitar el fregament i assegurar millor el primer en la placa final. Nosaltres ho hem fet d'una tirada.
Per fer la placa final, cal superar un tros balmat per l'esquerra per tornar a la dreta i seguir vertical, passos molt drets i bonics fins el cim. R3. 35 metres 10 assegurances, IV 6ª.
Foto cim molt contents.

Hem baixat fent tres ràpels per la mateixa via. 

La ressenya la trobareu molt ben feta al bloc de l'escalatroncs.

Apa a escalar que el mon s'acaba. 

dimecres, 28 de gener del 2015

La Falconera - Garraf - Via Gaudi - 27/01/2015

Tenim unes mini vacances que aprofitarem per fer petites sortides. Darrerament en Joan Asín ens ha anat descobrint la Paret Est de la Falconera.  Agafem unes quantes ressenyes del seu bloc i marxem en direcció al poble de Garraf.

L'Aproximació és molt curta, en 10 minuts estàs al peu de via, mentre ens anem acostant anem escollin la via. Ens sembla que la que marca tot l'esperó és la Via Gaudi.

Això d'escalar al costat del mar, sempre ens ha agradat, avui fa un dia lleganyós, unes boires primes fan que el sol no escalfi com ens agradaria. Tot i així, ben abrigats no passem fred.
 Mentre preparem el material per començar no podem deixar de mirar a l'horitzó. 

 En un replà on ens podem assegurar ens hem posat el material, i ja hem vist els parabolts de la via.
 Els primers metres van per un diedre vertical, però la roca no em fa el pes, vaig fent però amb molt de compte. Després resulta que és més bona del que sembla.
 El primer llarg és ben vertical i ben trobat. La reunió és molt còmoda i ben equipada. R1 25 metres V,V+,V.
 El segon llarg va per una placa que en principi és una mica l'esquerra i després s'ajeu fins a la reunió.
 La reunió també és en un bon replà i ben equipada. R2 20 metres  IV.
 Ara les assegurances passen de parabolts a burils, això si, amb placa d'inox. Només sortir ja té un pas que et demana atenció, després bé un tros més fàcil i torna a posar-se dret, passos verticals i bonics, fins que hi ha una sortida que em costa, pas A0 i amunt, després ja més fàcil.


 La reunió és en un diedre sota d'uns blocs, amb 3 burils però que podem reforçar amb un alien vermell.
 R3. 25 metres V V+ Ao V.
 Ara sortim per la dreta i anem seguint per la verticalitat de l'esperó fins a la propera reunió.
 R4. 25 metres IV+. Reunió des d'on podrem baixar amb ràpels per la mateixa via o seguir amunt per arribar al cim.
 Nosaltres vàrem optar per arribar fins el cim i baixar per l'aresta est.
 Últims metres, ara ja caminant.
 Us deixem la ressenya d'en Joan Asín que està molt ben feta.

- Val la pena anar-hi, a treure el cap, un matí per gaudir del sol.

- Via totalment equipada.

- Descens per l'aresta est a peu fins al cotxe, només hi ha una corda fixa de 5 metres.

Apa a escalar que el mon s'acaba.