Hi ha vegades una ascensió molt, molt senzilla es converteix amb molt important per la teva situació personal.
Després de 6 setmanes sense posar el peu a terra el metge et diu que ja pots començar a recolzar el peu , aquest fet et produeix unes ganes boixes de fer alguna cosa. Així és com el Puigllançada agafa un protagonisme especial. És molt curt i senzill, aquesta excursió anirà bé per veure com respon el peu.
Hem dormit al mateix coll de Pal i quan comencem a caminar fa un dia fabulós, tenim boires baixes tant a la vessant de la Cerdanya com a la vessant del Berguedà.
Ens envolten les vaques que baixen a beure aigua.
Avui es tracta d'anar molt a poc a poc, vigilant molt com recolzem el peu, doncs encara es nota molt tendre i fa una mica de dolor.
Avui si que carreguem les piles amb aquestes vistes.
Els Isards ens acompanyen a la nostra excursió.
i quasi sense adonar-nos compte assolim el cim, quines sensacions més boniques.
Ara toca baixar i si pujant hem anat en compte baixant encara hi anem molt més.
Ha estat una matinal curta, però plena de molt bones vibracions que fan que l'Ita torni a veure el futur proper amb moltes ganes de seguir fent allò que més li agrada.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!!
us copio l´excursio,estic en el mateix cas! salut
ResponEliminaHola Paca, doncs t'anirà bé. És una excursió maca. No et deixis de visitar el búnquer que hi ha a ma esquerra, és curiós i ja que passes pel costat val la pena donar-li una ullada. Salut!!
Elimina