Fisura Carrasca a les Roques del Masmut - 02/02/2024

Feia temps que volíem fer una escapada a Masmut, però pensàvem que millor un xic més endavant. Donat que aquest hivern sembla més la primavera, ens animem anar-hi. Al final també s'apunten en Ferran i l'Arseni. Quants més siguem més riurem. 

La nostra ressenya.

Quan arribem al collet oest on deixem el cotxe, ens costa decidir-nos, doncs hi ha una boira alta que impedeix que ens toqui el sol. El fred és intents, però com l'aproximació és curta i es pot baixar de qualsevol reunió, decidim fer cap a peu de via.

Els primers metres ja comencen forts, i el tacte a les mans no és gaire bo, tot i així amunt que fa pujada. 

La fissura és espectacular, vertical, una roca prou bona que fa els passos siguin molt atlètics i el cos entra en calor, però les mans li costen més. (Foto. Ferran de la Rosa)

Com més metres guanyem més ens agrada. Només diem que amb sol seria la pera.

Petit ressalt abans d'entrar a la primera reunió. (foto Ferran de la Rosa)

En Ferran i l'Arseni que han arribat més tard, fan temps per veure si surt el sol abans d'anar a escalar i mentre ens fan alguna foto.

Mentre va pujant l'Ita només sento que va fregant-se les mans. 

La reunió està a la dreta de la fissura i val la pena posar un C vermell #1, per assegurar el pas anterior al que va de segon. D'altre forma el risc d'un bon pendol està assegurat. 

Per tornar a la fissura farem uns passos finets, però un cop en el bloc, la dificultat baixa un xic.

Treballant el segon llarg. (Foto Ferran de la Rosa)

Poc a poc vas guanyant alçada.

Foto a la primera reunió.

l'Ita a la primera reunió i jo muntant la segona.  (Foto: Arseni Lago)

Arribant a la reunió, i el sol que surt. 

Iniciant el tercer llarg, el més difícil de la via, però també el més equipat.

Treballant el 6b, que acaba amb un pas d'Ao i en el mateix parabolt un pas d'estrep. He intentat arribar al màxim en lliure i quan ja em tocava sortir estava tan cansat que he tingut que fer un pas d'Ae.

En el tercer llarg arribant a la 3ª reunió. Passos bonics i ben drets. 

Iniciant la quarta tirada, sobre el paper la més fàcil, però aquí no perdona res, hi ha un parell de ressalt que són de tibar fort. 

Els primers metres es van fent prou bé. 

Des de la reunió que, està penjada sobre un bon ressalt, veiem a l'Ita com s'ho va fent.

Els darrers metres d'aquest llarg són ben desplomats, això sí, amb molt bona pressa.

El darrer llarg va per una placa fins a sota d'un ressalt que haurem de fer una bona tibada.

Poc a poc anem superant la placa que cal anar mirant bé. 

Ara que sembla que sortirà el sol ja estem arribant a dalt.

En Ferran i l'Arseni a la Via: Pedregals.

Darrers metres abans d'arribar al cim.

Ells també van avançant. 

Ja som al cim, i  amb una mica de sol i tot, genial!!

Ara ens toca gaudir de la satisfacció que ens ha deixat la via, del solet, de la tranquilitat, i de les vistes que tenim. Ens ho prenem amb calma.

Quan baixem ens trobem als nostres companys.

i rematem la jornada amb un bon dinar plegats.

Aproximació: arribant al Poble de Peñarroya de Tastavins ja veurem indicat al Masmut i agafarem un carrer a l'esquerra, l'anirem seguint i anirem guanyant alçada ràpidament. Primers està cimentat i després es converteix en una pista de terra. Anirem pujant per la pista i trobarem una trenca a ma esquerra que és per anar a les vies de la part baixa, nosaltres seguirem fins arribar un collet on podrem deixar el cotxe. 

Des d'aquí agafarem un corriol que surt de la part esquerra i anirem ràpidament al peu de via. 5 minuts des del coll.

La via: escalada de fissura súper ben trobada. La via és curta però intensa; vertical, bons còdols, passos atlètics,  bon equipament, tot són ingredients per gaudir d'una escalada amb ambient. Molt recomanable.  Malgrat el fred a nosaltres ens ha agradat molt. 

1er. Llarg: 25 metres. IV-, 6a (Ao), V+, V, IV-.  Pugem fins una savina a la dreta i des d'aquí ja podrem entrar a la fissura amb un pas explosiu , després seguirem verticals fins que trobarem un ressalt i la reunió a la nostra dreta. Assegurar el darrer pas pel segon amb un Camelot vermell #1.

2on. Llarg: 20 metres. 6a, V, IV.  Anirem a l'esquerra fins situar-nos sobre un bloc que està encastat a la fissura, (aquest metres són els més difícils d'aquest llarg), després seguirem fins una savina i tot seguit anirem pujant per la fissura amb una escalada agradable. La reunió està a l'esquerra de la fissura.

3er. llarg:  30 metres. Vé, V+, 6b (Ao/Ae) V.  Tornem a entrar a la fissura i anem progressant per la mateixa fins un punt que es desploma, (ja veurem 3 parabolts més junts) per seguir en lliure haurem d'aprofitar la fissura i la paret de l'esquerra, poc a poc anirem superant aquest tram. Un cop sortim d'aquí  seguirem per la dreta de fissura fins que la creuarem per entrar a la reunió que està a l'esquerra.

4rt. llarg: 30 metres. V, V+.  Tornem a la fissura i anem progressant fins un ressalt on hi trobarem un bon pas, després anirem pujant fins a situar-nos sota d'una petita balma que en sortirem per l'esquerra amb passos espectaculars i un cop superada trobarem la reunió.

5è. llarg: 30 metres. IV+, V, V+, V, IV.  La sortida original surt per la fissura, però després varen obrir aquesta sortida que va per la placa de la dreta. Anirem guanyant alçada per una placa que cada cop es va posant més fina i més dreta. Arribarem a un ressalt on trobarem un pas dur, un cop superat ja es va fent fins a la reunió.

Descens: des del cim anirem en direcció oest i anirem seguin les fites que ens portaran altra cop al collet on hem deixat el cotxe. 15 minuts. 

Material: 12 cintes exprés, C#1, i un estrep si anem justos de grau. 

Oberta per: Julio Benedé i Lluís Royo al 2003.  

Apa a escalar que el món s'acaba!!