Sortim de casa veient la Mola totalment encapotada, només veiem unes espurnes de sol a les parts més baixes que, ara hi són, ara no hi són. Hem decidit jugar-nos-la. Escollim una via ràpida i curta, així, si fa fred acabarem aviat.
La nostra ressenya
Quan en Sergi Villar i en Jordi Ceballos la vàrem piular, vàrem pensar que estaria bé repetir-la en atenció als nostres amics que en el seu dia la varen obrir.
Quan fem la curta aproximació el temps ha canviat, fa més fred i ja tenim la boira, tot i així ens hi posem.
Mentre faig la primera tirada torna a sortir el sol i això anima.
Aquest primer llarg és interessant malgrat que els primers metres són de roca molt dolenta, després de la fissura, la roca fa un canvi extraordinari i esdevé una roca excel·lent.
El segon llarg és curt, però els passos són bonics.
Ara ja torna està tot tapat, però ja estem sortint per dalt.
Gaudint dels darrers metres de la via.
Foto cim. Un dia més que hem pogut escalar i la via ens ha agradat força.
Aproximació: des del Carrer de la Granera de Matadepera agafarem un corriol que ens portarà sota l'Agulla de Can Robert des d'on ja podrem veure la via. 10 minuts.
La via: itinerari de dos llargs curts equipats amb espits i dos pitons, però on trobarem escalada en artificial i en lliure, roca dolenta i roca molt bona, ideal per un dia que no tenim massa temps per escalar però que volem fer alguna coseta. Recomanable.
1er. llarg: 20 metres. 7 espits i 2 pitons. Ae, Ao, A1, IV+, V+. Trobarem un espit i un tram de roca que sembla que es pot fer bé en lliure, però quan t'hi poses et dones compte que la roca és molt dolenta i millor fer un pas d'estreps, després podrem fer uns passos d'Ao, fins que arribem als pitons que ens penjarem per arribar a un espit a la dreta de la fissura, des d'aquí sortirem en lliure fins una savina on trobarem un espit a l'esquerra. Seguirem rectes fins sota un ressalt on haurem de tibar fort per superar-lo, sobre mateix hi ha un bon espit que ens assegurarà el pas, uns metres més fins a la reunió.
2on llarg: 15 metres, V, IV+, IV. 2 espits. Superarem un pas difícil, amb molt bona roca, per sortir de la reunió, assegurat amb un espit, i després a la dreta trobarem un segon espit que ens assegurarà encara aquest tram dret, després la paret es tomba fins arribar al cim que trobarem la reunió.
Descens: anirem a buscar la Canal de les Bruixes que ens deixarà altra cop al camí de pujada.
Material: 12 cintes expres, 1 estrep, 1 baga per la savina, i opcional un camelot del 1 i del 3. (Nosaltres no els hem fet servir), però podem anar bé per reforçar en la fissura.
Oberta per: Pep Graells, Francesc Alavedra, i amb la col·laboració de Joaquim Hernández.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!
Vau veure el cap de martell adalt a la reunió del cim!? Quines coses oi 🤣🤣Salut parelleta i a escalar que el mon s, acaba 💪
ResponEliminaJo no ho vaig veure i l’Ita tampoc. Manel & Ita
Elimina