Montserrat - La Panxa del Bisbe o l'Antipàtica - Via Per davant- 11/06/2021

 

La nostra ressenya.

La setmana passada en Salva Campillo ens va passar un missatge per veure si un dia quedàvem per fer una escaladeta junts. No ens costa gaire quadrar les agendes, això d'estar jubilats ho facilita bastant. Així que el passat divendres ens vàrem trobar per anar a la Panxa del Bisbe per davant. 

Fem l'aproximació per el Funicular de Sant Joan i tranquil·lament passant per sota del Trencabarrals en un tres i no res ja som a peu de via. Per sort encara no hi toca el sol i estem força bé. 

Iniciant el primer llarg.

Aquesta via l'han restaurada amb parabolts i aixó és nota a l'hora de fer-la de primer. Res a veure quan hi teníem que pitonar, anàvem amb cletes i encordats al pit amb uns talabarts fets a casa.  Avui, també, i gràcies a les assegurances flotants, podrem acabar d'amanir la tirada per pujar tranquil·lament. Tot i així no deixa de ser un llarg preciós. 

En Salva en el pas de la tirada. 

Ens ho passem de conya, no parem de xerrar, feia tant temps que no ens veiem que avui toca posar-nos al dia. El principal tema ha estat sobre Mali, nosaltres hi tenim bons records dels dos cops que hi vàrem anar, però ell hi té quasi mitja vida i avui per avui, amb la situació de semi-guerra no si pot viatjar. 

Els darrers metres abans d'entrar a la reunió. 

Iniciant el segon llarg, només sortir trobarem un bon parabolt. 

La primera reunió. 

Sortint de la reunió amb La Gorra Marinera i la Magdalena Inferior al fons. 

El segon llarg, molt més fàcil el podrem acabar d'assegurar, amb alguna assegurança flotant i merlet  boníssim. 

Malgrat no ser difícil, si que resulta una escalada plaent. 

Sortint del forat on hem fet la segona reunió. 

Ara per terreny rampat i fàcil del tercer llarg. 

Amb el temps, l'arbre gros de la tercera reunió ha passat a millor vida, per sort tenim el del costat que encara està viu. 

En Salva content en els darrers metres. 

Foto cim ben contents d'haver passat el matí plegats i d'haver fet aquesta escalada tan bonica. 

Aproximació: nosaltres hem vingut des de Sant Joan passant pel Trencabarrals fins el Pla dels Ocells. Però també podem pujar per les escales dels pobres en direcció a Sant Jeroni, que hi passarem just per sota.

La via: una gran clàssica de Montserrat, sense dubtes no té que faltar a cap escalador Montserratí. Certament el grau d'exposició ha anat canviant amb els anys, però tot i així el primer llarg és extraordinari, el segon divertit, i altres són el peatge per arribar al cim d'aquesta preciosa agulla. 

1er. llarg. 40 metres. IV, V+, V, IV+. 5 parabolts. Des de l'escales ja veurem al primer parabolt al costat d'una pedra característica, just aquí trobarem el pas més difícil del llarg, després seguirem vertical per terreny força dret, però amb una pressa extraordinària, els darrers metres anirem lleugerament a l'esquerra fins que ja podrem entrar a la reunió.

2on llarg. 40 metres. IV, IV+, IV. Sortim per l'esquerra i trobarem un parabolt, tot seguit pujarem vertical per terreny molt franc fins que trobarem un merlet característic que ens indica que hem d'anar en diagonal a la dreta per anar al forat de la reunió.

3er llarg. 40 metres. IV-, III, II. Sortim per la dreta del forat i tot seguit anirem pujant en diagonal a l'esquerra per anar fins l'arbre on farem la reunió.

4art llarg. 40 metres. Sortim per un tram trencat fins que ja veurem que hem d'anar un xic a la dreta fins a trobar una savina just sota del darrer ressalt abans d'arribar al cim. Uns metres més i ja podrem montar reunió. Atenció, en el cim només hi ha dos burins sense plaqueta. Porteu 2 recuperables, sinó haureu de fer la reunió en el ràpel. 

Descens: Ràpel de 35 metres per la vessant nord i després seguirem per la canal fins arribar al peu de via. 

Material: 8 exprés, joc de aliens o totems per reforçar les tirades i 2 plaquetes recuperables per posar en el cim.

1ª Ascensió: 29/08/48 per Balcells, Cirera i Pla.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!