Pujar a escalar a les Magdalenes ens apassiona, així que com fa temps que no hi fem res, aquest dilluns ens hi acostem. No tenim massa clar la via, però un cop allà recordem que ens va agradar força la Via Sebastià Patiño i com ja fa un temps que la varem repetir, no està malament tornar-hi.
Deixant a banda la Mingo Arenas, segurament aquesta és la via que millors records ens porta. És una escalada de les millors de la zona, per la seva roca, per la verticalitat, per les assegurances que estan posades per escalar entre assegurança i assegurança. Tot aquest conjunt fa que quan arribis al cim et sentis d'allò més satisfet.
Només veure-la ja et demana ésser escalada.
Mirant com enfocar els primers metres, la roca està una mica allisada i cal mirar-ho abans de començar.
Després hi ha l'arbre que també t'hi enganxes, però un cop passat, la roca millora i ja comences a gaudir de plaer que proporciona pujar aquesta agulla per aquesta via.
Un cop a la primera reunió no ens podem estar de gaudir de les vistes , no ens en cansarem mai.
Content pel plaer que dona l'escalada en aquest lloc.
Un segon lloc preciós, sense dubtes, per nosaltres, dels millors de la zona.
Sort que encara manté les assegurances originals.
Amb un merlet així, quasi que hi podries fer una reunió.
Cal anar a poc a poc per gaudir-la millor.
La segona reunió.
La tercera tirada un xic més fàcil, però té el premi d'arribar al cim.
Aquest pot fa un munt d'anys que hi és, segurament més de 50. Recordo haver-lo utilitzat com a merlet.
Encara que el cim, està per sota de la Gorra Frígia i de la Magdalena Superior, el seu cim és senzillament preciós.
Ens hi estem una estona gaudint del moment.
Foto cim.
Us deixem la nostra ressenya.
Aproximació: des de Sant Joan agafarem el camí que va direcció a Sant Jeroni. Un cop passat per sota de la Gorra Marinera trobarem un camí a mà esquerra, pujarem unes ziga-zagues i ens trobarem a peu de via. Just abans de començar les escales de Jacob. Aquí trobarem tres vies, la nostra és la de més a l'esquerra.
La Via: itinerari molt ben trobat, buscant la part més vertical de la paret, amb una roca excel·lent que ens permetrà gaudir d'allò més. No us la deixeu perdre. Via equipada amb spits un xic distants.
1er llarg: 40 metres. IV, IV+, V-. Els primers metres la roca està allisada per l'aigua i la primera assegurança està a uns metres, però s'hi arriba molt bé, després encara haurem de superar les branques d'un arbre per entrar en el tram de millor roca, per on seguirem verticals amb una escalada plaent fins a la reunió.
2on llarg: 40 metres. IV, V. Sortim verticals fins arribar a la reunió de la Mingo Arenes, després seguirem verticals fins un moment que veurem que hi ha un parabolt a l'esquerra, l'agafarem i tornarem a la dreta on ens trobarem amb uns passos molt verticals, però amb molt bona pressa, (tot un luxe poder pujar per aquí). Veurem una pedra blanca molt bona per posar un merlet, després uns metres més verticals fins a la reunió.
3er llarg: 30 metres. IV, III. Sortim verticals i trobarem un spit, després trobarem algun parabolt més d'altres vies. Reunió sota el cim.
Descens: ràpel de 40 metres per la cara sud.
Material: 10 cintes més R i baga per merlet.
1ª Ascensió: Raúl Patiño i Esteve Sebastià.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem