Quan l'any abans vàrem anar a fer La Xoca, agulla molt característica de la zona, ens vàrem adonar que hi havia una agulla molt esvelta. A la tornada vàrem buscar per diverses revistes de l'època si s'havia escalat. No vàrem trobar res de res, així que ens vàrem decidir de provar sort.
La foto que teníem de l'agulla prometia, es veia esvelta de veritat i la roca semblava prou bona per obrir una bona via.
Foto de l'Agulla del llibre d'en Josep Monistrol; Rocs, Parets i Agulles.
Només recordava que havíem fet dues tirades, una primera bastant difícil i una segona més senzilla, però ambdues força verticals.
Ressenya del llibre d'en Josep Monistrol; rocs, parets i agulles.
Aproximació: des de Mas de Barberans agafem la carretera que va a la Sénia i un cop fets 2,3 quilometres agafarem una pista que anirem guanyant alçada fins que trobarem un cotxe abandonat, (suposo que potser ja no hi és), però com a referència veurem que davant nostra sobra una vall, encara podrem pujar una mica més, fins que veurem a davant una agulla "El Castell d'en Wille" on podrem deixar el cotxe. Ara seguirem a peu per la vall, passant pel costat de l'Agulla del Vent" , també primera nostra, i tot seguit ja trobarem El Punyal.
La Via: comença al coll que fa amb la resta de la carena. Malgrat que els primers metres són verticals, els podrem superar molt bé amb lliure i anirem a cercar una fissura, on trobarem els passos més difícils de la via, que ens portarà a un bon replà. IV+, III, V+. 30 metres aprox.
El segon llarg va per la vessant oposada per una fissura vertical, un xic desplomada, per després entrar en un terreny més senzill fins a superar el darrer pas, un xic més dret, fins el cim. 20 metres. IV, III, IV.
Material: nosaltres vàrem deixar un parell de tacs de fusta, els pitons els vàrem treure. Caldrà doncs porta un joc complert de friends i algun pitó.
Descens: ràpel de 40 metres fins el mateix coll. Vàrem deixar un pitó i una cinta plana.
1ª Ascensió: 27-04-1980, per Josep Monistrol, Ita Cabassa i Manel Fuertes.
Via: Rafel Lorenzo. Company que ens va deixar al Torreneules.
Atenció, no sé si la zona té restringida l'escalada. Mireu la normativa del Parc Natural dels Ports.
Bons records ! aprofitant aquesta reclusió obligatòria he mirat el llibre del Josep Monistrol; es va publicar per fascicles amb el butlletí de la UES, el tinc encuadernat i guardat com una joia.
ResponEliminaEls germans Rafael i Antoni Lorenzo i l'Esteve Navarrete van desapareixer al Torreneules la nit del 30 al 31 de desembre de 1979 víctimes del temut Torb, un sentit record.
Si , Jaume vaig estar uns quants buscant-los a la muntanya amb molt mal temps, finalment només vàrem trobar els germans Lorenzo i el Navarrete no va sortir fins a la primavera. Recordo com si fos ahir el vent que va fer a sabadell la nit que van desaparèixer i només patiem per ells. Al final el presentiment es va compartir en una tragèdia. Quin greu amb lo macos que eren i plens de tanta Il.lusio. 😢
Elimina