La cara oest de la Gorra Frígida està impregnada de còdols que demanen a crits ésser acariciats, roca bona a dojo i escalada plaent assegurada. La via Fernando Lanjarín té aquestes característiques per tant el plaer està assegurat.
Treballant el 1er llarg.
Gaudint de la bona roca
Anem ràpids que ens agafarà el sol..
Còdols i més còdols.
Darrer llarg, uns metres més i al sol.
Bones vistes des dels darrers metres de la via.
Foto de la via.
Aproximació: des de Sant Joan seguirem el camí que va a Sant Jeroni, un cop passat La Gorra Frígida trobarem un lloc que hi ha com una especie de banc de pedra i ja veurem que podem pujar directes fins un collet, baixem per l'altra vessant i la nostra via comença just al mig de la paret.
1ª Tirada: 30 metres, 6a+, 0 Ae Vè. 14 assegurances. Iniciarem l'escalada amb uns passos molt difícils però que ens podrem ajudar amb algun A0, després ja veurem que podrem progressar molt bé en lliure encara que les assegurances estiguin molt juntes.
2ª Tirada: 30 metres. IV. 8 assegurances. Anirem en diagonal ascendent a la dreta i anirem trobant parabolts al costat dels burils, hi ha un moment que progressa vertical fins a la reunió.
3ª Tirada 20 metres, III, 2 assegurances. Seguim un xic a la dreta i després vertical fins a la reunió.
4ª Tirada: 20 metres , II i caminant. Grimpem fins entrar a la canal que seguirem fins al final, primer trobarem una reunió amb plaquetes grogues i després trobarem un parabolt i una bona alzina per fer la reunió.
5è Tirada: 35 metres, IV+, 7 assegurances. Escalada bonica de placa fins el cim.
Descens: 2 ràpels , el primer de 25 metres i el segon de 50 metres per la cara est.
Apa a escalar que el mon s'acaba.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem