Un cop passat el refugi,camí al Pas del Príncep, ja entres en una zona més tranquil.la, amb poca gent escalant i unes agulles esveltes que et criden per anar a escalar.
El dia que farem fer La Monja per darrera vegada, ja em vaig mirar aquesta via i li vaig fer aquesta foto. Aquest és el nostre objectiu d'avui.
Poc abans d'arribar a la Canal del Lloro ja podem gaudir de les agulles d'aquest entorn; El Dit, El Ditet, El Lloro, El Frare Gros, El Bacallà, etc.. Tot un munt d'agulles que tenim una gran sort que estan al costat de casa i que les podem gaudir amb molta facilitat.
Arribem a peu de via i l'Ita ja comença el primer llarg.
Un llarg que no és dret ni massa difícil però si que requereix escalar en compte, ja que les assegurances allunyen i la roca no és la millor.
La Monja , i El Lloro seran els nostres espectadors.
Iniciant els 3 passos d'Ae del segon llarg.
Artificial on ens haurem d'estirar per fer els passos.
La normal del dit, una escalada que sempre ens ha fascinat.
Sortint del segon llarg
En Joan sortint del segon llarg
Iniciant la tirada de canvi de reunió.
Artificial, senzill amb burils antics però ben conservats.
Plaqueta que té història.
Des del cim també podem veure el Bisbe.
La Ita que s'ha fet l'artificial amb A0. Això dels estreps no li agrada.
Els primers passos del quart llarg, super ben trobat, bonic i elegant.
Poc a poc va guanyant alçada i gaudint d'allò més.
Nosaltres l'anem seguint.
Ja li tenim el peu al coll
Som el cim més alt d'aquesta regió i amb molt bones vistes.
El Joan sortint del darrer llarg.
Una cordada al Bisbe.
En Ferran i l'Arseni arribant al cim.
El dit encara més impressionant des del cim.
Foto cim, en Ferran, l'Arseni, en Manel, l'Ita i el Joan. Contents i satisfets.
!!Gràcies companys per la jornada tan divertida que hem pogut gaudir fent aquesta via!!
Aproximació: Anem fins el Refugi Vicenç Barber, després seguim el camí en direcció el pas del Príncep, baixem i passem per la Canal del Lloro i anem pujant fins un camí que surt a l'esquerra amb senyals blaves. Seguim per aquest camí, passant per sota l'Aresta Bruc del Dit, pugem un xic i després baixem fins un replà. Aquí veurem que les senyals blaves van a la dreta i a l'esquerra, seguim les de l'esquerra i al cap d'uns metres i abans d'arribar a unes cordes fixes, pugem recta fins al peu de via.
La Via: via ben trobada, totalment equipada, que va superant els diferents ressalt de la Cara Oest del Frare Gros. La tercera tirada és d'una altra via. El darrer llarg està molt ben trobat i amb passos drets i amb bona roca. El conjunt la fa molt interessant.
1er llarg: 45 metros, IV, IV+, 45 metres, 4 espits. Una aresta tombada, però que cal anar en compte, doncs la roca, no és del tot compacte i les assegurances està per escalar entre una i l'altre. Reunió en un arbre.
2on llarg: 35 metres, Ae (3 passos) V, IV, V, IV+. 7 Espits i un pitó que és belluga. Iniciem l'artificial, amb tres passos llargs, després sortirem vertical amb molt bona roca, trobarem un pitó i aquí anem un xic a l'esquerra, seguim vertical fins sota d'una balma (Pont de roca), la ressenya va a l'esquerra, nosaltres em sortit rectes i té un pas molt bonic. Reunió en un arbre. Llarg molt bonic i ben trobat.
2on llarg bis: Grimpada fàcil i baixa a la canal al peu dels burils de la tercera tirada. Reunió en un arbre.
3er llarg: 15 metres. Ae, IVº, 16 burils vells però amb bon estat. Artificial senzill amb una sortida fàcil per entrar a la reunió. Reunió amb 5 burils i un espit.
4art. llarg: 30 metres. V, IV+, V, IV, III. 6 espits. Sortim a l'esquerra on ja veiem dos espits força junts, després per terreny difícil, vertical i amb bona roca, anem progressant i posant-nos sobre el buit, un cop arribem a l'aresta pugem vertical fins el cim. Reunió amb 2 espits.
Descens: Ràpel de 30 metres per la cara est.
1ª ascensió: 4/09/05 per Oscar i Albert Masó Garcia.
Tornada: després seguirem les senyals blaves i anirem baixant amb l'ajuda de cordes fixes fins a trobar-nos el camí de pujada.
Us deixem la nostra ressenya.
Apa a escalar que el mon s'caba.
Enhorabona ! Una colla ben maca sí senyor. Excel.lent la darrera tirada, agosarada, et va portant cap al buit seguint la millor roca.
ResponEliminaMostes gràcies Jaume, certament el darrer llarg és molt bonic!!
ResponElimina