Quan vàrem fer la via Lo Nik Gall Lastir ens vàrem fixar amb aquest esperó tan elegant que anava a la nostra esquerra. Poc abans d'arribar a l'aparcament ja pots veure la paret al teu davant on es retallen dos contraforts molt marcats, l'esperó de la dreta per on puja l'Olga Frontera i l'esperó de l'esquerra por progressa la Via Sordenes Mon Guef.
Bona vista de la via
La Ita iniciant el primer llarg
1ª Tirada. Aquest llarg de 30 metres segueix una serie de plaques verticals amb passos elegants, que sense ser molt difícils tenen el seu encant. Assegurada amb 4 parabolts.
Arribant a la 1ª reunió
Sortint de la primera reunió.
2ª Tirada. Sortim per la dreta on hi trobarem un pitó després poc a poc tornarem a l'esquerra per seguir vertical per terreny més fàcil fins a la reunió. 20 metres 2 pitons.
La primera reunió.
Iniciant el llarg més bonic de la via.
3ª Tirada: seguim per un terreny fàcil superant petits ressalts, fins que veurem una senyal que ens indica que hem de seguir vertical fins a la reunió a la dreta d'una savina i sota mateix de la placa del proper llarg. 45 metres a equipar.
Entrant a la 4ª reunió.
4ª Tirada, sortim vertical, per una escalada de forats, per després seguir en tendència un xic a l'esquerra i poc a poc anar superant aquesta extraordinària placa. Assegurances distants que li donen un toc a la tirada. 30 metres 4 parabolts i un pont de roca.
Sortint de la 4ª reunió.
Una cordada a la Via Olga Frontera.
Progressant pel 5è llarg.
5ª Tirada. Aquesta tirada, encara que és bonica, cal tenir cura amb la qualitat de la roca, tot i així la podrem assegurar molt bé amb assegurances flotants. Seguirem sempre el fil de l'esperó i anirem superant diversos ressalts. 35 metres 1 parabolt i 1 pitó.
Arribant a la reunió 5ª.
6ª Tirada: superar un placa pel vell mig i ràpidament trobarem la reunió. 15 metres. 2 parabolts
7`ª Tirada, per terreny fàcil anem fins a la cresta i després baixem a la dreta a cercar un collet on hi ha la reunió i el primer ràpel. 20 metres.
Entrant al collet.
Descens: 1er ràpel de 25 metres fins una canal i des d'aquí pugem una mica fins que trobem el 2º ràpel de 30 metres. Després baixem per la tartera fins a trobar el camí que ve de Camarasa.
Fent camí direcció al aparcament.
Us deixem la nostra ressenya.
Apa a escalar que el mon s'acaba.
Quina raconada mes ferma aquesta ! com heu estat de calor? veig que hi havia poca colla per allà.
ResponEliminaHola Jaume, certament el lloc és bonic, hi havia unes 5 cordades i la calor nio ens va emprenyar massa. Gràcies pel teu interès.
Elimina