Diumenge, dia clar i de sol, marxem a Montserrat. Som a l'estació del cremallera i podem veure les parets perfectament assolellades: Un bon dia per anar a la zona dels gorros i fer un parell de vies.
Quant arribem al Monestir amb el cremallera, tot ha canviat, boira baixa, sense massa visibilitat, i un xic de fred. Dubtem, no sabem si tornar a casa o pujar per les escales a veure si podem fer alguna via a la zona de la Miranda dels Francesos. Tenim tantes ganes d'escalar que optem per la segona opció.
Enfilem escales amunt, passem la primera entrada i anem directes a fer la part alta. El dia no acompanya i estem conformats a fer el que sigui.
Arribats a peu de via, sentim l'humitat al cos, comencem i a mida que anem pujant el cos s'escalfa, però parat a la reunió tornes agafar fred. Tot i així gaudim de l'escalada.
El primer llarg
Entrant a la primera reunió.
L'Ita iniciant el segon llarg, finet i amb fred als dits costa un xic més del normal.
La boira ara puja del Monestir
El tercer llarg, una gran placa amb una roca brutal.
L'Ita a la 2 reunió.
El temps ens ha deixat fer la via i sembla que a dalt no està millor.
Contents malgrat el fred.
Després i quan ja hem decidit tornar, el sol torna aparèixer com si no hagués passat res.
Són tres tirades equipades amb parabolts i d'una dificultat de Vè.
La ressenya està molt ben detallada al blog de l'esclatroncs.
Apa a escalar que el mon s'acaba.
Vau entrar a la tercera tirada oi? que no em cuadren les fotos....amb la humitat que hi havia la segona tirada no vull ni pensar-ho, com sabó!
ResponEliminasi Jaume, varem entrar per dalt. Només vàrem fer les 3 darreres,.
ResponElimina