El canvi d'horari de sortida i que cada any van millor, ha fet que pràcticament arribessin a Montserrat igual que nosaltres, però nosaltres encara teníem que escalar.
Hem escollit la part de dalt del Camí de l'Alzina, tot i que sabíem que serien elles les que ens haurien d'esperar. Realment ha estat així, quan nosaltres començàvem a escalar elles arribàvem.
Per 8ª vegada arriben a Montserrat fresques com una rosa. Són com el vi, que amb els anys milloren. Avui han anat amb l'Anna i la Rosa.
A vaig a Monistrol estava nuvolat i en canvi a dalt feia un dia molt bonic, una mica d'aire havia espantat a les boires.
La primera tirada entrant per dalt.
En Miquel content arribant a la 1ª reunió.
Enfilant el segon llarg.
Poc a poc, va gaudint d'aquest llarg, curt, però molt bonic.
Avui en Miquel està fanàtic, fa molt temps que no escala, i no em deixa fer de primer el tercer llarg. S'ho està passant a "tope".
Navegant pel tercer llarg.
Bones vistes dels Gorros. Quan les cordades comencen a escalar nosaltres ja baixem ràpid perquè segur que ens estan esperant.
Foto cim de record.
Quan hem arribat a la plaça ens estaven esperant, ens ha fet molt il·lusió trobar-les tan contentes i satisfetes. Esperem poder-ho repetir molt anys.
Endavant "cracks".
Estan fortes aquestes dones Manel i Miquel! us vam estar veïent des de la plaça del Monestir mentre escalàveu.
ResponElimina