La Prenyada és una agulla que sempre m'ha il·lusionat, possiblement perquè va ésser una de les primeres agulles que vaig fer a Montserrat, així, que hem anant fent vies i algunes les hem repetit un munt de cops. Arribar al seu cim sempre té premi, les vistes que l'envolten enamoren a tots els que hi pugen.
Remenant ressenyes de vies que tenim pendents, ens ha sortit la G.E.D.E. així que ja tenim una bona excusa per tornar-hi.
El diumenge es presenta amb un cel net i blau com mai, un xic de vent una mica fresc, i unes bones vistes gràcies a la transparència. Amb aquests ingredients tornem a pujar les escales dels pobres.
La Prenyada
Arribats al collet on comença la via, iniciem la primera tirada enfilats a l'arbre fins que amb una petita sortida enfilem la primera assegurança, després anem progressant mig en lliure, en A0 i algun pas d'estreps, fins que la cosa es suavitza una mica i ja podem progressar en lliure. La roca permet apurar, però per nosaltres és massa difícil. R1 40 metres, Ao, A1, V+ ( en lliure 6a+).
En Xavi mig al sol mig a l'ombre
L'Ita progressant per la primera tirada.
El segon llarg, molt senzill però a la vegada també interessant. Sortim vertical fins agafar un pitó i després fem un flanqueig a la dreta, trobem una reunió i seguim fins a situar-nos al costat de la canal, abans però trobarem una reunió. R2 15 metres -IV, III.
El tercer llarg sortirem vertical on trobarem una assegurança, V, després per terreny fàcil III fins a la reunió. R3. 30 metres, V, III.
La tercera tirada ens obsequia amb aquest merlet típic de Montserrat no ens en podem estar de xapar-lo.
El darrer llarg el vol fer l'Ita, és veu bonic, encara que ja l'hem fet, no ens en recordem massa, coses de l'edat.
El quart llarg és comú amb la Gomez, són 15 metres verticals amb una roca brutal, llàstima que sigui tan curt. R4 20 metres. IV+
Foto cim amb la Mòmia al fons.
Foto cim instal·lant el ràpel.
Via G.E.D.E.
Material: 17 exprés, i un estrep en funció del grau que feu. 4 Plaquetes recuperables.
Ressenya: la trobareu sense problemes per internet.
Apa a escalar que el mon s'acaba.
Felicitats, quin dia més maco que teniau !!!!! Y si, Manel, la edad paga factura, jajajaja....... Fins aviat amics.
ResponEliminaHola Trini, tens raó l'edad no perdona, pero anem fent, hi ha tantes vies que podem fèr..... La qüestió es no parar.....
EliminaBona aquesta! la GEDE també em falta jejeje me l'apunto per d'aqui una temporada....per cert Manel, la cinta exprés del Merlet la corda està mal passada.
ResponEliminaSegur que aviat hi podràs anar.!!!!. El merlet estava be, pero al passar el segon la va canviar. Es un merlet que no fa falta, pero et sap greu deixar-lo passar. Salut.
EliminaNosaltres hi vam anar ahir i home pujar en lliure amb les assegurances que hi ha, buff com caiguis t'ho endus tot. És una llàstima que no estigui restaurada per poder almenys intentar forçar en lliure, però avui posar una expansió moderna on hi ha un buril ronec de fa més de 40 anys és un sacrilegi.
ResponEliminaTens raó , pero de tant en tant hi ha un bon spit. Jo no la vaig forçar perquè la vaig trobar massa difcil. Salut.
Elimina