Ahir vàrem escalar fins que es va fer de nit, al matí teníem l'opció de tornar Kubrah Canyon i fer alguna de via de dos llargs o anar en direcció al següent lloc, per consens decidim començar a marxar en direcció a La Gorgette, sembla que hi tindrem feina per dos dies.
Per arribar a La Gorgette, tenim que conduir un xic més de dues hores, primer per carreteres asfaltades per després seguir per unes pistes molt dretes i amb uns bons estimbats al costat, a voltes em preocupen, ja que conduir per aquestes pistes amb algun cotxe de cara i tenir que recular fa cert respecte.
Quan arribem a La Gorgette, de seguida anem corrents a veure les possibilitats; a dintre de la gorja tenim escalada assegurada per tot un dia a l'ombra, i en canvi tenim una via de 4 llargs que es diu Pin-Pam-Poum, que demà al matí li tocarà el sol. La decisió és ràpida i en un tres i no res ja estem a peu de via. Tot s'ha de dir, està al costat mateix de la pista.
La Pin-Pam Poun, té un traçat molt lògic, pràcticament està equipada, però la dificultat apreta.
El primer llarg comença fàcil, però a mida que vas guanyant altura la cosa es va complicant, quan arribes en una fissura molt vertical ja veus que estàs entrant de ple al 6b, després es suavitza una mica per tornar a superar un petit desplom que et deixara a la primera reunió. R1 40 metres V, 6B.
El segon llarg és de 25 metres de Vé, però tal com està assegurada t'obliga a fer un pas complicat amb una bona cornisa als peus que t'ho fa pensar, després ja més fàcil fins a la reunió. R2 25 metres V.
El tercer llarg va a cercar una placa per seguir després pel fil de l'esperó fins a la reunió. R3 25 metres V+.
En Jordi fent la tercera tirada.
Vist que sota a La Gorgette està força brut, pensem que potser podrem anar a dormir en el següent poble al costat d'un grup de palmeres que es veu molt bonic.
El darrer llarg, comença amb uns passos desplomats i molt exigents, per arribar en un replà i després seguir vertical, però amb un pas de 6b, força potent. R4. 20 metres 6a, 6b.
Un cop arribats al cim, sorpresa!!! no sabem perquè ens havíem fet la idea de que es podia baixar rappelant i només avui pujat les sabatilles en Quim. Ostres només de pensar que hauré de caminar pel mig d'aquest pedregar amb els gats a retaló, ja em quedaria aquí dalt, però ja veiem que no hi ha altre remei, així que poc a poc i bona lletra fins entrar a la Gorja, i després per dintre fins a sortir on tenim el cotxe, anant amb peus de gat, hem estat gairebé una hora o un xic més.
En Quim i en Rafel, que un va amb sabatilles i l'altre amb uns gats més amples, ja han arribat a la gorja i estan estirats veient com en Jordi i jo anem baixant.
Un cop dintre a la gorja, ja anem mirant les vies per demà.
Amb les llums de la tarda la Gorja és molt bonica.
En Quim passant el darrer gorg. Per fi ja s'ha acaba.
Les palmeres d'aquesta zona són molt boniques, la llàstima és que hi ha fils d'electricitat per tot arreu, fins i tot per dintre la gorja,
El nostre 2 vivac, un lloc exquisit.
Seguirà….
QUINA CALDA QUE FEIA, OI???, MENYS MAL DEL GORG !!! UN JOC ESPECIAL..... ESPEREM LES SEGUENTS !!!!
ResponEliminaVa ésser un dia calorós, sort que estava tota la via a l'ombra i després la part de la gorja també. El dia pitjor de calor va ésser el dia abans. Seguirem explicant...
EliminaClar Manel, tan escalar, escalar, que no vas pensar en la baixada....quina tortura baixar amb els gats no? i a sobre amb la calor.
ResponEliminavau trobar gent o estàveu sols?
La baixada ja et pots fer una idea i més jo amb el neuroma de morton, però quan estàs de vacances i sense presses per tornar a casa sempre es suporta millor. Només vàrem trobar gent escalant el primer dia, la resta de dies res de res.
EliminaManel quin report més guapo! Cullons quan hi tornem???????
ResponEliminaJordi R
Potser hi haurem de pensar en tornar-hi l'any vinent, jejejeje
Elimina