Quan el pla de Lleida hi ha la boira, sabem que a les parts altes podem escalar i gaudir d'una bona temperatura, així que enfilem cap a Sant Llorenç de Montgai. Pel camí no és veu res de res, però quan arribem prop de Camarasa veiem que al Mont Roig fa un dia radiant. No ens hem equivocat.
Fem la pista que ens porta a 30 minuts de la paret, tot està glaçat i en algun lloc el cotxe patina. Un camí costerut ens portarà fins a la trenca que ens deixarà a peu de via.
Quan arribem al peu de la via Oscar Lafotet, ens trobem a dues cordades que van al davant, amablement ens donen l'oportunitat de passar-los, però ens mantenim respectuosos i els deixem fer. Poc a poc, van pujant però tenen problemes i quan veiem que se'ns farà tard acordem canviar de plans.
Baixem ràpidament fins el cotxe i després fins a l'aparcament per anar a la Paret de la Formiguera, és tard, i hem quedat per dinar, poca cosa podrem fer. Ara la boira ha marxat i podem veure la Paret.
En un tres i no res, som al peu de la via normal i l'Ita comença el primer llarg amb moltes ganes, després pujo jo i d'un sol llarg faig la segona i surto per la directa, encadenar els dos llargs li dona un xic més de gràcia en aquesta via.
Quan acabem estem una mica estranys, ens hauria agradat escalar més, però a voltes els plans s'han de canviar i acceptar-ho. Ens ho agafem pel cantó positiu, i hem escalat, hem vist uns canvis de boira molt bonics i tornem capa casa ben contents.
Paret del Mont Roig
Bones vistes sobre Sant Llorenç de Montgai
Poc a poc la boira va marxant
L'Ita preparada per començar
Primer llarg
La primera reunió.
Començant el segon llarg
Bones vistes des del cim amb un xic de boira.
Hola, tens raó, la sortida directa és més divertida i quant a escalar el que es pugui, també, cal conformar-se amb el que el temps ens deixa fer. Nosaltres tornem a Dolomites el 21 fins després de reis, un Nadal blanc per a nosaltres que espero sigui bon. Us desitgem el mateix per a vosaltres!!! Fins aviat.
ResponEliminaBones festes a les Dolomites , que ja es la vostra segona residència.
EliminaMira que n'és de gran el MontRoig com per trovar-vos dues cordades al davant! però vau saber reaccionar i encara vau fer una bona escalada.
ResponEliminaTens raó Jaume, ben segur que moltes setmanes no hi va ningú aquesta via, pero que hi farem, per sort varem gaudir d'un espectacle impressionant gràcies a la boira.
Elimina