Pirineu - Gourette - Pène Sarrière - Via Clàssica - Cara Est - 20/08/2013

Per segon cop tornem a ser Gourette, com l'any passat hi ha boira i no es veu un burro a quatre passes, però la meteo anuncia bon temps per demà, ens ho creiem i ens quedem a dormir aquí. 

La via sembla que s'ho val, està en el llibre de les 100 millors ascensions del Pirineu, una obra del gran alpinista Patrice de Bellefon.

Ens aixequem ben d'hora al mati i el cel està completament serè, ens sembla impossible.

 Comencem a pujar pel mig de la pista d'esqui fins que tomba a la dreta, després seguim una pista que poc a poc ens situarà al recte de l'inici de la via, només ens resta pujar una mica de pendent. Amb poc menys de 60 minuts serem a peu de via.

 Arribant a peu de via.

 El inici del primer llarg està moll, i està un xic polit, després va en diagonal a l'esquerra fins un punt que cal baixar un xic, remuntar per una canal amb molta herba fins a la reunió.

 Un tros amb herbes per entrar a la reunió.

 El segon llarg va guanyant alçada entre roca i replanets d'herba. Quan la cosa es posa una mica dreta, faig reunió.

 La segona reunió al peu d'un diedre.

 La tercera tirada, ja és una altra cosa, vertical, i amb bona roca, resulta una escalada disfrutona.

 Poc a poc anem guanyant alçada. 

 La quarta tirada, és senzillament una obra d'art, una placa que quant la veus de sota et sembla molt difícil, però quan hi ets resulta una escalada plaent, amb moltes recletes, i amb uns passos molt bonics, en aquest cas empalmem dues tirades.

 Gaudint del plaer de l'escalada. 

 La quinta tirada, diuen que és la més difícil  Només sortir hi ha una placa força fina, després hi ha una balma, malgrat li posen 5c es deixa fer molt bé, després cal seguir en diagonal a la dreta, amb una escalada difícil però molt noble.

 L'equipament està molt aconseguit, ja que obliga a escalar entre assegurança i assegurança.

 La roca és immillorable. 

 La sisena tirada, surt vertical per una placa molt bonica fins arribar quasi al coll, després cal passar a l'altra cara i fem reunió sota un sostre.

El setè  llarg ens portarà al cim, però abans caldrà superar la balma de sortida de la reunió, on haurem de tibar fort, després seguirem per uns diedres fins el cim.

Des del cim ens adonem que estem en un lloc fantàstic, estem envoltats de muntanyes totes elles molt boniques, amb unes vessants verdes com mai que baixen fins al fons de les valls,  totes elles plenes de tot tipus de flors. Els ramats de bens i vaques van pasturant per aquests prats, sembla tot plegat un paradís.

Ara ens toca baixar, però només hem de seguir un curriol que baixant pel llom de la vessant Nord ens tornarà a deixar al peu de les pistes. Cal tenir cura perquè esta molt mullat i es presta a unes bones patinades.

Aquesta escalada ens ha deixat molt satisfets, ens feia molta il·lusió fer-la i per fi l'hem aconseguit.

Material: cintes de reunió i 12 cintes exprés. Per anar més tranquils poder portar un joc d'aliens, però no són necessaris.

Apa, no us la deixeu perdre, és una gran clàssica del Pirineu.