Avui hem sortit cap a Montserrat, però quan hem arribat agafar el cremallera estava tot tan ple, que hem decidit gira cua i anar a Sant llorenç. La primera intenció era anar a repetir un cop més la via Clerc, però quan he arribat a peu de via m'he recordat que en la web de Santllors, havia vist una via equipada més a l'esquerra, penso que és el punt més llarg de la Roca de les onze hores. Des de lluny he pogut veure les plaquetes blaves, així que anem veure si podem fer aquesta via, que no sabem ni el nom ni la dificultat.
Per l'any 1970, un cop amb el Ramon Font vàrem anar a fer la Via Grimpal, que va a l'esquerra d'aquesta. Recordo perfectament que anàvem només amb una corda de 60 metres. En Ramon no tenia ganes d'escalar i jo en tenia moltes, així que em vaig encordar a la corda i vaig fer tot d'una tirada fins d'alt, sense posar cap assegurança. Avui quan he pujat per la via del costat, encara m'he fet creus com vaig poder pujar amb tranquil·litat per aquella via. No hi ha com ser jove...
Quan pugem per la primera tirada ja veiem que la roca no és gran cosa, sort que no apreta massa.
L'Ita arribant a la primera reunió.
Ara la cosa canvia, la via guanya en verticalitat, la roca no acompanya, i les assegurances, tot i està reequipava, les veig un xic lluny. Poc a poc li vaig trobant la forma, cal progressar super concentrat, acaronant les presses, en lloc de tibar-les millor apretar-les en dins.
A mida que guanyo metres, la cosa es posa encara més dreta fins un punt que penso que no podré, ho veig massa dret i l'assegurança massa lluny, m'ho penso un moment i ho provo, veig que anant a l'esquerra, hi ha unes presses petites que permeten fer el pas, uffff que bé. Ara, ja un xic més fàcil fins a la reunió. Jo li posaria 6a.
L'Ita assegurant amb molta atenció com sempre.
L'Ita arribant a la 2ª Reunió.
La tercera tirada, ja es veu més fàcil, la roca millora, i perd verticalitat.
Vista sobre Montserrat amb l'Esquirol a primer terme.
Una més al pot i vells records retrobats.
No sabem el nom de la via, si algú la sap i coneix la graduació ens podeu posar un comentari al blog.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!!
moltes merçes per la info,sempre he buscat l'inici i mai l'he trobat.una abraçada.sergi.Alella.
ResponEliminaSergi, estic content que et serveixi.
EliminaAquesta no la tenia present Manel, ja tenim feina per alguna tarda! ara que caldrà anar-hi amb ganes d'apretar, que pel que expliques ens farà suar!
ResponEliminaÉs més un tema de confiança amb la roca i llegir-la bé que no pas de dificultat. Ja em diràs com t'ha anat. Una abrçada.
EliminaHola Manel,
ResponEliminaTens més informació de la via Grimpal? correspon a algun burí molt antic que recordo haver-hi vist?
si no recordo malament el vaig veure més a l'esquerra d'on la dibuixes ...
gràcies per endavant
Marcel
santllors@gmail.com
Perdona no havia vist la teva peticio. Se per on anava la via perque la vaig fer a l'any 1972. No hi havia cap assegurança fixa. Recordo que en el Club Alpi Sabadell hi havia la ressenya i qui havia fet la primera. Ja no recordo els noms. L'unic que es pot fer es anar a la biblioteca de la UES i mirar si encara es guarden les ressenyes. Tambe, es podria preguntar a en Robert Vallribera , en Josep Majo , o en Carles Olivella que segur que recorden qui la va obrir.
ResponElimina