Sicília - Pizzo Monaco - via Pace di Chiostro - 14/04/2013

Ja hi som, hem tingut un bon viatge, hem dormit molt bé, i hem de començar a escalar, per fer-ho hem seleccionat una agulla molt bonica situada sobre mateix del poble de San Vito lo Capo.  Pensem que l'aresta W del Pizzo Monaco ens anirà molt bé per fer el primer contacte amb la roca.

Però abans cal un bon esmorzar, de fet serà la tònica de tots els dies, el lloc on estem és una passada, tranquil·litat, bones vistes sobre el mar i a 5 minuts en cotxe de peu de via.

L'aproximació és ben senzilla, hem d'anar amb cotxe fins que estem situats a sota mateix de l'agulla, després caminar només de 10 minuts fins el peu de l'esperó. 

Aquesta via es pot fer amb 6 llargs, però nosaltres n'hem fet 8, reunió que hem trobat reunió que hem fet.  El primer llarg comença sortint en direcció a l'esquerra anant a cercar un punt més feble de l'esperó, progressem amb una roca extraordinària i que ens acompanyara durant tota la via i totes les vacances. Trobarem un friend abandonat i podrem posar tantes assegurances flotants com vulguem. A la reunió hi ha un parabolt i dos pitons. 20 25 metres IVº.

Des de la reunió veurem un pitó sobre mateix d'un petit ressalt, doncs amunt que fa pujada, passem aquest pas i seguim per un tram vertical però mai supera el IV grau. Reunió 2, 25 metres un pitó. Després sortim a l'esquerra a cercar el mig de l'esperó i progressem en terreny no massa díficil fins a la reunió. 25 metres IV

Seguim progressant per l'esquerra de l'esperó, ara per uns trams més drets, fins que arribem a un lloc que es veu un xic extraplomat, hi ha un pitó i un parabolt, fem una tibada Vº, i entrem en un replà, aquí veurem un altre friend abandonat, fem una altra tibada potent i entrem a la reunió. Segurament si fem l'entrada per la dreta la dificultat minva.

Ens sentim uns privilegiats, doncs escalar amb el mar al fons és una passada.

En Rafel a la 4ª reunió.

Seguim pel mateix fil de l'esperó, per un terreny no massa difícil fins que arribem a un lloc on es veu una llastra desenganxada i una reunió.  IV 25 metres.

5ª reunió en la llastra desenganxada.

Per fer la sisena tirada sortim un xic a la dreta per un tram vertical fins a trobar un pitó amb anella després seguirem amb una escalada franca però vertical fins a la reunió V, 35 metres. La reunió és en una gran franja. 

La setena tirada està marcada per una gran palmera que haurem de passar per l'esquerra, i després anar progressant fins arribar el llom de l'avant cim. 35metres.

En Rafel arribant a l'avant cim amb tot el poble al final.

D'aqui hem de fer un canvi de reunió a un bloc que hi ha un parabolt, és un tram senzill, gairebé caminant.

Des d'aquí fins el cim, només ens queda superar un petit pas dret IV i ja ens deixarà al cim de l'agulla.

En Rafel a d'alt de l'agulla.

Estem molt contents, ens ha fet molta il·lusió fer aquesta agulla, és molt esvelta, té bones vistes, hem tastat la roca, i la forma d'equipar les vies. 

Ara només ens queda el ràpel, si aneu en direcció Est, trobareu una instal·lació vella, cal desgrimpar un xic més i sota hi ha una nova instal·lació com Deu mana. Aquí teniu dues opcions, fer un ràpel de 60 o dos de 30, ja que hi ha un collet amb una petita agulla amb una segona instal·lació de ràpel.

Nosaltres vàrem fer un ràpel de 60 metres, però vàrem encallar les cordes i vàrem tenir que tornar a pujar per desencallar-les. El problema no va ésser el nus, sinó la mateixa corda que va entrar en una fissura i no hi va haver que la tragués.

Via oberta al 12-10-81, per A. Gogna, M. Marantonio, M. Bonamini, i R Manfre. Aquesta escalada amb els anys s'ha convertit en una gran clàssica, l'itinerari està molt ben trobat i resulta molt indicat de fer abans d'entrar amb altres vies amb més dificultat.

Fins aquí el primer capítol del nostre viatge. Seguirem informant.